Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho

Memòria de la Presentació al Temple de la Mare del Senyor. Aquesta festa, nascuda a Jerusalem i celebrada també a l'Orient, recorda alhora l'antic temple i l'ofrena al Senyor que Maria va fer de la seva vida.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 3,31-35

Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
-La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.
Ell els respon:
-¿Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
-Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
(Mt 13,1-9; Lc 8,4-8)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La festa de la Presentació de Maria al Temple està vinculada a la dedicació de l'església de santa Maria Nova, construïda en el temple de Jerusalem l'any 453. Maria, la "Theotokos" (Mare de Déu), és el temple veritable en el qual s'ofereix l'únic sacrifici agradable a Déu. Amb aquesta memòria s'acull la tradició de l'apòcrif Protoevangeli de Jaume que narra la consagració de Maria adolescent a Déu. L'evangelista Marc ens refereix una situació que ens recorda la urgència de posar-se a l'escola de Jesús. És un passatge de l'Evangeli que pot semblar dur envers la Mare de Jesús, en realitat la vida de Maria sempre ha estat així. Explica que Jesús està en una casa plena de gent i molts estan al seu voltant per escoltar-lo. Arriben els seus parents, amb la mare, i el fan cridar. Els parents "es queden fora", escriu l'evangelista donant, per descomptat, una indicació no només espacial. Només aquells que "estan dins" i escolten la seva paraula, diu Jesús, són la seva veritable família. La comunitat cristiana neix sempre de l'escolta de la Paraula de Déu, i viu d'aquesta escolta. Tots hem de vigilar per no caure en la temptació de ser "parents" de Jesús, és a dir de pensar que no hi ha necessitat de reunir-se al seu voltant per escoltar-lo, com si l'accés a ell fos "natural" i obvi. No n'hi ha prou, de fet, a formar part del grup dels cristians per trobar la salvació. Cada dia tenim necessitat d'entrar "dins" la comunitat per escoltar l'Evangeli tal com el comunica l'Església. I no s'és deixeble d'una vegada per totes! Necessitem escoltar cada dia l'Evangeli i acollir-lo en el nostre cor. L'exemple de Maria, portada al temple, és una indicació preciosa per totes les comunitats cristianes perquè siguin escola de comunió i d'amor. I això és essencial per les famílies cristianes perquè es comprometin a comunicar la fe als fills des de petits i també ells, com Jesús, creixin en "edat i saviesa".