Pregària per l’Església

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Daniel 6,12-28

Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu. Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren:
-¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons?
El rei els va respondre:
-És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable.
Aleshores ells van exclamar davant el rei:
-Doncs Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la prohibició que vas signar: tres vegades al dia fa la seva pregària.
El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i es va proposar de salvar Daniel; fins a la posta del sol va fer els possibles per alliberar-lo. Però aquells homes l'anaren a trobar i li digueren:
-Sàpigues, oh rei, que, segons la llei dels medes i els perses, tot decret reial, un cop promulgat, és irrevocable.
Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir:
-El Déu que tu adores cada dia, et salvarà.
Després van dur una pedra per tancar la boca d'aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l'anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel. El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es féu portar les concubines i no pogué dormir. A trenc d'alba es va llevar i se n'anà de pressa a la fossa dels lleons. Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida:
-Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t'ha pogut salvar dels lleons?
Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir:
-Que el rei visqui per sempre! El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m'han fet cap mal. Ell sap que sóc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei.
El rei se'n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu. Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos.
Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra:
-Us desitjo molta pau! Jo, en persona, mano que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i reverenciï el Déu de Daniel.
"Ell és el Déu viu, el Déu etern.
El seu regne no es desfarà,
el seu imperi no tindrà fi.
Ell salva i allibera.
Fa senyals i prodigis cel i a la terra,
i ha salvat Daniel les urpes dels lleons.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Al llarg de la història es fa present contínuament l'amenaça a la fe en Déu perquè la seva presència interroga, posa en discussió la prepotència i l'orgull humà, demana mirar més enllà d'un mateix, ensenya la misericòrdia en un món ple de conflictes. Darius, rei del poderós imperi persa, per consell dels seus funcionaris demana a tots submissió absoluta al seu domini. Tanmateix alberga respecte per Daniel i pel seu Déu, fins al punt de tractar de posar-lo a estalvi. Però a vegades el mal sembla tan fort que fa impossible qualsevol intent d'oposar-s'hi. Daniel és llançat a la fosa dels lleons. La seva vida sembla arribar a la fi. ¿De què li ha servit la seva fe? És la pregunta que acompanya el creient que es troba en situació difícil, quan el mal el toca i es mostra amb tota la seva força impressionant. Daniel no es resigna a aquesta força que sembla invencible, i la seva fe arriba inesperadament fins el rei Darius. La pregària i les paraules de l'home de fe es comuniquen més enllà d'allò que ell mateix espera. La fe canvia fins i tot els poderosos, els fa més humans, i per tant els apropa a Déu. No cal desesperar mai davant del mal, encara que sembli assaltar-nos com un lleó rogent per devorar-nos, com diu la primera carta de Pere: "El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. Resistiu-li ferms en la fe" (5,9). Daniel va tenir fe i el Senyor va enviar un àngel per alliberar-lo de la fosa dels lleons. El Senyor no permet que els seus fidels romanguin presoners del mal o estiguin sotmesos a la mort. Ell "salva i allibera". Fa senyals i prodigis al cel i a la terra, i salva a Daniel de les urpes dels lleons. Ell alliberarà a tots els qui confien en Ell.