Comparteix-Ho

Festa de l'apòstol Andreu


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 4,18-22

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
-Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'Església fa memòria avui de l'apòstol Andreu, el primer dels cridats. Aquesta festa ens recorda que el cristià sobretot és un deixeble, o sigui un home, una dona, que escolta el Senyor i el segueix. Andreu, fill de Joan i germà de Simó Pere, era originari de Betsaida i exercia l'ofici de pescador, juntament amb el seu germà. Va ser cridat per Jesús mentre estava reparant les xarxes; les va deixar immediatament i seguí el Mestre. Segons la tradició, Andreu va anunciar l'Evangeli a Síria, Àsia Menor i a Grècia, i va morir a Patras, crucificat com el seu mestre. L'Ortodòxia el venera com el primer bisbe de l'Església de Constantinoble. "Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes". Andreu i Simó, anomenat Pere, escolten aquesta invitació, deixen les xarxes i el segueixen. Per què seguir-lo? És difícil explicar el futur de Déu als qui, com nosaltres, som analfabets de la seva Paraula i del seu amor. Aquell mestre explica el futur de Déu de l'única manera que aquells pescadors el poden entendre, potser de l'única manera que els pot entusiasmar: "Vosaltres sereu encara pescadors, però d'homes". Per a aquesta pesca cal deixar la barca de sempre i posar-se a caminar no sobre l'aigua sinó sobre la terra dels homes, potser fins i tot més inestable i incerta que les aigües d'aquell llac. No serà més el mar d'aigua, sinó el mar dels homes i dones. Serà la multitud de persones que com un mar els absorbirà i els trasbalsarà: Andreu, juntament amb els altres tres, acull la invitació de Jesús. No ets tu qui esculls, és un altre qui et mira, t'estima i et crida. En realitat és Jesús el primer "pescador d'homes", i crida aquells pobres pescadors. No ens pertoca a nosaltres jutjar si en som o no en som, de dignes, o si algú altre ho és; aquests judicis estan lligats a una lògica mundana. Des de la perspectiva evangèlica, a nosaltres ens pertoca només escoltar la invitació, acollir-la i respondre, com van fer tots quatre. Seguir Jesús no és una elecció d'herois o d'esperits selectes. Els primers quatre que van ser cridats eren simples pescadors: van escoltar Jesús, hi van confiar i el van seguir. En això rau el secret de la fe i de la mateixa Església.