Pregària pels pobres

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Isaïes 35,1-10

Que s'alegrin el desert la terra eixuta,
que l'estepa exulti i floreixi!
Que s'ompli de flors primerenques,
que salti i cridi de goig i d'alegria!
Li són donades la glòria del Líban,
l'esplendor del Carmel i de Saron.
Tots veuran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu.
Enrobustiu les mans cansades,
afermeu els genolls vacil·lants.
Digueu als qui defalleixen:
"Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
que ve per fer justícia;
la seva paga és aquí.
Ell mateix us ve a salvar."
Llavors es desclouran ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l'estepa.
La terra ardent és ara un estany,
el país de la set$és ple de fonts d'aigua.
En el clos on jeien els xacals,
ara hi creixen canyes i joncs.
Allà obriran una ruta anomenada$"Via Santa",
que cap impur no trepitjarà.
El Senyor mateix els hi guiarà,
ni els menys espavilats s'hi perdran.
No s'hi veurà cap lleó
ni s'hi atansaran les bèsties ferotges:
no n'hi trobaran cap.
Serà el camí dels qui el Senyorà rescatat.
Els seus redimits retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Arribaran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.
(2Re 18,13.17-37)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El capítol 35 del llibre d'Isaïes acaba les paraules profètiques dirigides a Jerusalem i a Judà amb un cant de joia. Per què alegrar-se en un moment difícil? És més fàcil resignar-se, tenir "les mans cansades i els genolls vacil·lants", com aquells que no creuen possible que encara pugui ser útil construir un futur millor, com aquells que "defalleixen". Quants ancians, quanta gent desvalguda i pobra, senten el pes de la inutilitat! Però el Senyor no deixa sol el seu poble, no vol que guanyi la resignació. La seva paraula convida a l'esperança, a mirar el futur i a l'obra que Déu encara pot realitzar. No tot està a les nostres mans, però podem contribuir a millorar el món escoltant el Senyor, creient en el miracle de la seva paraula que, si és acollida, canvia la història: "Digueu als qui defalleixen: "Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu". La seva paraula transforma els homes i la història: "es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig...". Com no confiar en la promesa de Déu en aquests temps difícils, en els quals el mal sembla que guanyi i de vegades ens deixa sense esperança i sense respostes? Si ens hem perdut anant darrere de nosaltres mateixos, si hem cedit a la resignació, si hem confiat en qui ens ha emmenat a queixar-nos i a anar contra els altres, si de vegades hem culpat als pobres del nostre malestar i de les dificultats del nostre temps, avui és l'oportunitat de canviar, encomanant al Senyor les nostres incerteses i els nostres dubtes. Ell no ens deixarà sols ni sense resposta. Però primer cal "creure", és a dir, confiar en la seva paraula, escoltar-la i viure-la. Hi ha un futur, hi ha una esperança pels qui defalleixen. També nosaltres podem veure "la glòria del Senyor" des d'ara.