Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Isaïes 40,25-31

Diu el Déu sant:
"A qui em compararíeu fos com jo?"
Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva força ferm el seu poder,
que mai no en falta cap.
Poble de Jacob, per què parleu així?
Per què dieu, gent d'Israel,
que el Senyor no veu la vostra sort,
que el vostre Déu la vostra causa?
Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d'un cap a l'altre.
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligència.
Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers i cauen;
però els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

En moltes ocasions, al llarg de la vida, perdem la veritat de nosaltres mateixos: l'orgull i l'estupidesa ens enceguen, i no veiem l'estat de feblesa en la que tots vivim. Confiem de poder trobar la salvació en nosaltres mateixos o bé en "ídols", com la riquesa, la carrera, el benestar personal. El profeta convida Israel a mirar al seu voltant, a veure les nacions de la terra -també aquelles que semblen fortes i indestructibles- per adonar-se de la seva fragilitat. El profeta exhorta a alçar la mirada per veure la força de l'amor de Déu que tot ho ha creat i tot ho sosté. La nostra força resideix en el Senyor. Aquesta mirada espiritual -fruit de la pregària i de l'escolta de la Paraula de Déu- ens purifica els ulls del cor i ens allibera d'anar darrere els ídols. I no hem d'oblidar que el primer "ídol" al que tots estem temptats d'adorar és el propi "jo". Alguns parlen d'una "egolatria": el culte de l'ego i de la seva afirmació, sobre l'altar del qual es sacrifica tot. El profeta, amb un seguit de preguntes incisives, desvetlla el sentit de Déu i de la seva grandesa. Només el Senyor és gran i només ell governa el món i la història. Els qui confien en el Senyor reben ajuda i consol, suport i força. A tots, joves i vells, se'ns exhorta a confiar només en Déu: "els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir". Ell, el Creador del cel i de la terra, de les coses visibles i invisibles, és el nostre suport i la nostra ajuda. Enmig de la fatiga de la vida, no ens desesperem, confiem en el Senyor i recuperarem la força per caminar amb diligència a la seva presència.