Comparteix-Ho

Memòria de la conversió de Pau en el camí de Damasc. Memòria també d'Ananies, que va batejar Pau, va predicar l'Evangeli i va morir màrtir. Avui es conclou la setmana de pregària per la unitat dels cristians. Pregària per la unitat dels cristians. Memòria particular de les comunitats cristianes d'Àsia i d'Oceania.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 9,1-22

Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
-Saule, Saule, per què em persegueixes?
Ell preguntà:
-Qui ets, Senyor?
Ell li respongué:
-Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
-Ananies!
Ell respongué:
-Aquí em tens, Senyor.
El Senyor li digué:
-Aixeca't, vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
Ananies replicà:
-Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.
El Senyor li digué:
-Vés-hi, que aquest home és l'instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
-Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. Després prengué aliment i recobrà les forces.
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia:
-¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots?
Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Avui l'Església recorda la conversió de Saule de Tars, un fet que ha marcat de manera única la història cristiana. Saule amb la carta del Gran Sacerdot a la mà, procedia contra els cristians de Damasc amb el màxim rigor. Mentre s'acosta a la ciutat, de sobte un raig de llum l'envolta, cau a terra i sent una veu que el crida pel nom dues vegades: "Saule, Saule". Ell no veu res, només sent la veu que el crida pel nom. Ser cridat pel nom és en certs moments una experiència decisiva i inoblidable. Saule, atordit, pregunta: "qui sou, Senyor?" La resposta és: "Jo sóc Jesús a qui tu persegueixes". Jesús s'identifica amb aquella comunitat perseguida, de la mateixa manera que avui és perseguit encara en la vida de tants cristians arreu del món. Què li va passar a Pau? La caiguda a terra de Pau és un d'aquells fets emblemàtics que qüestionen la vida de cada home; es pot dir que si "no caiem", si "no toquem terra", difícilment comprendrem què significa viure. Cadascú per desgràcia està acostumat a estar segur de si mateix, a insistir en el propi jo. No solament no caiem a terra sinó que ni mirem a terra, és a dir al patiment dels altres. En realitat, cadascú de nosaltres és un pobre home, una pobra dona. Només quan reconeixem la nostra pobresa podem reprendre el camí de la saviesa. L'orgull porta a la perdició, al desencontre, a la violència. En canvi la humilitat regenera, fa ser més comprensiu, més solidari, més humà. I per tant amb més disponibilitat per a la salvació. Pau, caigut del propi jo, rep l'Evangeli i esdevé un home universal. La seva predicació va superar no solament els confins ètnics hebreus, sinó qualsevol confí. Les paraules de Jesús ressuscitat als Onze: "Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat", van ser per Pau l'essència de la seva missió. "Ai de mi si no anunciés l'Evangeli!", escriu als Corintis. I va anar fins als confins de la terra.