Comparteix-Ho

Dimarts Sant
Dimarts sant
Memòria de Tichon, patriarca de Moscú i de totes les Rússies, mort el 1925, i amb ell de tots els confessors i màrtirs de l'Església ortodoxa russa durant el regim comunista. Memòria del genocidi de 1994 a Ruanda


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 13,21-33.36-38

Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
-En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà.
Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
-Senyor, qui és?
Jesús respon:
-És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:
-Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
-Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." Simó Pere li diu:
-Senyor, on vas?
Jesús li respon:
-Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard.
Pere li replica:
-Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
Jesús li contesta:
-¿Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t'ho dic: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Jesús sap prou bé que la seva "hora", la de la seva mort i resurrecció, s'està apropant. El seu cor és ple de sentiments contradictoris: no vol morir ni tampoc fugir. En qualsevol cas ha arribat l'hora de la seva "partença" d'aquest món al Pare. Què passarà amb el petit grup de deixebles que ha aplegat, guarit, ensenyat? ¿Seguiran junts? Jesús sap que Judes és a punt de trair-lo. A aquest deixeble no li importa que Jesús s'hagi ajupit per rentar-li els peus. Amb aquests peus rentats, tocats i segurament besats per Jesús, Judes és a punt de sortir i anar a trair-lo. Jesús, amb extrema tristesa al cor, diu als dotze: "Un de vosaltres m'ha de trair". El desconcert s'apodera de tots ells. No n'hi ha prou amb estar a prop d'ell, allò que compta no és la proximitat física sinó la del cor i la participació en el seu designi de salvació. També nosaltres podem viure en la comunitat dels deixebles, seguir-ne el ritme de vida, però si no hi ha l'adhesió del cor a la seva Paraula, si no hi ha la pràctica concreta de l'amor pels més pobres, si no hi ha la comunió amb els germans, si no hi ha el compromís per un món de pau i de justícia, el nostre cor de mica en mica s'anirà allunyant, la nostra ment s'enfosquirà i no comprendrem mai el seu somni d'amor. A mesura que la nostra mirada sobre Jesús és desenfocada, creix més i més l'atenció sobre nosaltres mateixos i les nostres coses. I llavors és natural anar relliscant cap a la traïció. És en el cor on es juga la batalla entre el bé i el mal, entre l'amor i la desconfiança. I aleshores no hi ha compromís possible. Això és el que li passa a Judes. Aquests dies Jesús, més que demanar-nos de servir-lo, ens demana d'estar al seu costat, de fer-li companyia, de no deixar-lo sol.