Pregària per la pau

Comparteix-Ho

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 16,11-15

A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l'endemà ja érem a Neàpolis. D'allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies. El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s'hi havien reunit. Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:
-Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.
I ens hi va fer anar per força.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol Pau entra a Europa cridat per "l'Esperit de Jesús". Filips és la primera etapa de l'itinerari de la predicació de la Paraula de Déu a Roma per obra de Pau. Aquesta ciutat, que portava el nom del pare d'Alexandre el Gran, era una colònia romana. Potser per això Pau va pensar de fer-hi la seva primera aturada. El text, en aquest punt, segueix amb el pronom "ens", suggerint l'adhesió de Lluc a la missió de Pau i Siles. Un grup de dones, guiat per Lídia, una comerciant de teixits temorosa de Déu, acull l'apòstol a Filips. Aquesta dona, havent escoltat Pau, es converteix i demana de ser batejada. Es tracta d'una sola persona només, no obstant Lluc fa esment d'aquest episodi. La predicació de l'Evangeli no està condicionada al nombre d'adeptes, no pretén quantitats espectaculars. L'Evangeli està destinat a canviar el cor de cada persona. I és del canvi de cada persona que brolla la fraternitat cristiana. La predicació apostòlica actua canviant els cors de la gent i unint els uns als altres amb un vincle fraternal. La insistència de Lidia per acollir Pau i els seus companys és en aquest sentit un fruit essencial de la conversió a l'Evangeli. L'acollida a l'estranger és el signe de les autèntiques arrels cristianes. La conversió a Jesús no és per a un mateix o per a la pròpia realització personal. La fraternitat que neix de la predicació de l'Evangeli té una immediata projecció missionera, amb les seves conseqüències també en el pla social. Es una evidència, que s'oposa al cristianisme individualista o ètnic que tantes vegades ha entrat en la mentalitat de molts creients. Déu -reitera el Concili Vaticà II- ha volgut salvar els homes reunint-los en un sol poble perquè fos signe i instrument de la unitat de la família humana.