Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 16,22-34

La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d'haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l'escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. L'escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l'espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. Però Pau va cridar amb veu forta:
-No et facis cap mal, que tots som aquí!
L'escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Després els dugué a fora i digué:
-Senyors, què he de fer per a salvar-me?
Ells van respondre:
-Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
Després van anunciar la paraula del Senyor a l'escarceller i a tots els de casa seva. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se'ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Sovint, en els primers temps del cristianisme, hi ha una proximitat singular entre l'Evangeli i la presó. Potser per això Mateu confirma l'obligació de tots, no tan sols dels deixebles, de visitar els empresonats. Per als cristians, la presó va ser una experiència habitual en els primers decennis. Però també ho ha estat al llarg dels temps i, de manera massiva, durant els totalitarismes del segle XX, amb els gulags i els camps d'extermini. Per això és significatiu que en el nostre temps els cristians es comprometin a portar el consol a les presons, especialment allí on la vida és violada fins a tornar-se realment inhumana. I és especialment preciós el testimoni de molts cristians fets presoners a causa de la fe, ja que aconsegueixen portar sentiments de bondat a la presó fins a tocar també el cor dels escarcellers. Això és el que passa al passatge actual dels Fets dels Apòstols. Pau i Siles, mentre preguen, provoquen un "terratrèmol" que fa tremolar les parets i caure les cadenes. I sobretot canvia el cor del presoner que volia matar-se per allò que havia passat. Pau i Siles l'ajuden a comprendre el que havia ocorregut i ell, vençut per l'amor, els treu de la presó, alliberant-los. L'escarceller els va acollir i tota la seva família es va convertir a l'Evangeli. L'amor de Pau i Siles va transformar aquell home i tota la seva família. Cada vegada que es posa en pràctica l'Evangeli passen coses semblants. I sovint som testimonis de miracles que en un primer moment semblaven inimaginables.