Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 18,9-18

Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:
-No tinguis por; continua parlant, no callis. Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
Pau s'hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal i l'acusaven dient:
-Aquest individu busca de convèncer la gent d'adorar Déu d'una manera contrària a la Llei.
Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:
-Jueus, si es tractés d'un crim o d'un delicte, us atendria com és de justícia; però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l'afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
I els va treure del tribunal. Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d'això no li importava.
Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La comunitat de Corint va créixer en nombre, i també en dificultats. A través de les dues cartes de Pau coneixem que hi va haver moments de gran tensió, fins al punt de posar en perill la unitat de la jove comunitat. Pau, probablement, va ser pres diverses vegades pel desànim i la por. Ho sabem pel relat d'una conversa que va tenir, de nit, amb el Senyor. En un moment donat el Senyor li diu: "No tinguis por; continua parlant, no callis. Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós". Pau rep les paraules d'encoratgement i decideix romandre a Corint un any i mig, per predicar l'Evangeli. És molt clara la indicació que Pau rep de tenir una ment oberta i un cor gran dirigits a tota la ciutat. L'horitzó estratègic és clar: la predicació de l'Evangeli ha de ser a tota la ciutat, de manera que es converteix en un gran poble. El Senyor vol que el seu poble creixi a les ciutats. En aquests espais tan importants per a la vida de les persones, el Senyor vol suscitar testimonis d'amor, de justícia i de pau. Va ser un repte per a Pau, i és també és un repte per als cristians d'avui: comunicar l'Evangeli a les ciutats on el Senyor hi té "un poble molt nombrós" i tantes vegades desconegut. Hem de recordar sempre el somni de Déu, el de suscitar a les ciutats un poble que sigui testimoni de la primacia del seu amor