Comparteix-Ho

Festa de l'apòstol Andreu.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 4,18-22

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
-Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'Església fa memòria avui de l'apòstol Andreu, el primer dels cridats. Andreu, fill de Joan i germà de Simó Pere, era originari de Betsaida i exercia l'ofici de pescador. Mentre els dos germans estaven reparant les xarxes Jesús, passant per la vora del mar de Galilea, es dirigeix a ells i els diu: "Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes". L'evangelista puntualitza que "immediatament deixaren les xarxes i el van seguir". Aquell mestre explicava el futur de Déu de l'única manera que aquells pescadors el podien entendre, potser de l'única manera que els podia entusiasmar: "Vosaltres sereu encara pescadors, però d'homes". Per a aquesta pesca cal deixar la barca de sempre i posar-se a caminar no sobre l'aigua sinó sobre la terra dels homes, potser fins i tot més inestable i incerta que les aigües d'aquell llac. No serà més mar d'aigua, sinó mar d'homes i dones. Serà aquella multitud de persones que com un mar els absorbirà i els trasbalsarà: Andreu, juntament amb els altres tres, acull la invitació de Jesús. No ets tu qui esculls, és un altre qui et mira, t'estima i et crida. En realitat és Jesús el primer "pescador d'homes". Ell crida aquells pobres pescadors. I ells el segueixen. No ens pertoca a nosaltres jutjar si en som o no en som, de dignes, o si algú altre ho és; aquests judicis estan lligats a una lògica mundana. Des de la perspectiva evangèlica, a nosaltres només ens pertoca escoltar la invitació, acollir-la i respondre, com van fer Andreu, Simó i els altres dos germans. En això rau el secret de la fe i de la mateixa Església.