Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 15,29-37

Jesús se'n va anar d'allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s'assegué. Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se'n meravellava i glorificava el Déu d'Israel.
(Mc 8,1-10)
Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
-Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se'n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.
Els deixebles li diuen:
-D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?
Jesús els pregunta:
-Quants pans teniu?
Ells li responen:
-Set, i uns quants peixets.
Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren set paneres.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús, havent tornat a Galilea, puja una vegada més a la muntanya. Aquell terreny elevat, on el Fill i el Pare es troben en la pregària, es transforma en un santuari on porten malalts, pobres, coixos per a ser beneïts i guarits per Jesús. I, en efecte, això és el que Jesús fa: guareix els malalts i dirigeix a tots la seva paraula. El text suggereix que tot això passa al llarg de tres dies seguits, gairebé sense interrupció. Quina diferència entre aquella gent que continuava estant amb Jesús tot i el risc de moltes dificultats, i la nostra peresa, el nostre egoisme, la nostra distracció davant la Paraula de Déu! Aquella gent havia passat trets dies sencers dedicats a escoltar Jesús. Jesús se n'adona i es commou. I decideix, després d'alimentar els seus cors amb el pa de la Paraula, alimentar-los també amb el pa material. Els deixebles -a diferència de Jesús- no comprenen i, per això, no es commouen davant la perseverança d'aquella gent, els quals per escoltar Jesús s'obliden de menjar. I quan Jesús els ho fa notar, no saben fer altra cosa que manifestar la seva resignació: no s'hi pot fer res. Jesús, que no es resigna, els convida a buscar pa entre la gent. Els deixebles, obedients a l'ordre de Jesús, troben set pans. Set significa totalitat. No es tracta, doncs, d'una simple almoina, sinó d'un autèntic aliment. Aquesta és la obra que Jesús ha confiat a la seva Església, als seus deixebles. I, no es cap casualitat, set seran els diaques elegits per a dur a terme el servei a les taules. Jesús pren els set pans i els multiplica per les quatre mil persones presents. El miracle neix de l'amor apassionat de Jesús per la multitud cansada i afamada. Aquest passatge evangèlic ens convida a tenir la seva mateixa compassió pels febles i pels pobres: participem també nosaltres en el miracle de la multiplicació de l'amor.