Pregària per l'Església

Comparteix-Ho

Memòria de sant Francesc Xavier, jesuïta del segle XVI, missioner a l'Índia i al Japó.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 7,21.24-27

"No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. "Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
(Mc 1,22; Lc 4,32)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús està a punt d'acabar el Sermó de la Muntanya i compara qui escolta les seves paraules i les posa en pràctica amb qui només es limita a escoltar-les. Jesús adverteix clarament que aquestes paraules no són una exhortació moral sinó un "fonament", en el sentit que fonamenten la vida nova del deixeble. L'Evangeli és la veritat, la substància, la realitat més sòlida per viure. Podríem dir que en un món cada cop més líquid, a mercè de sentiments individualistes, les paraules evangèliques són la veritable roca sobre la qual construir la pròpia vida, la de la comunitat i la de la societat mateixa. Jesús proposa dues imatges oposades: "Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca", en canvi "tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra". L'ensenyament continua: va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquelles dues cases. Jesús es refereix a les tempestes de la vida: les temptacions que ens assalten, les dificultats que s'abaten sobre nosaltres, els problemes que ens assetgen, i tantes altres coses. Podríem dir que en la tempesta de la pandèmia i en la incertesa sobre el futur, la casa construïda sobre la roca, és a dir una vida viscuda en la fidelitat a l'Evangeli i a l'amor, es manté ferma; en canvi l'altra, la casa construïda sobre la sorra, s'ensorra inexorablement. I ¿què és la sorra sinó els innombrables granets de vicis, de defectes, d'instints -tots mínims- que omplen el cor i la ment, tornant buida i banal la nostra vida?
La Paraula de Déu és, doncs, el fonament: estabilitza la casa i la il·lumina perquè estigui al servei de l'Evangeli i de tots, particularment dels pobres.