Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Lluc 11,29-32

S'anava reunint una gentada, i Jesús començà a dir:
-La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l'home ho serà per a aquesta generació. El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarà per condemnar els homes d'aquesta generació, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. El dia del judici, els habitants de Nínive s'aixecaran per condemnar la gent d'aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.
(Mt 5,15; 6,22-23)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Jesús està rodejat de molta gent. Tots tenien necessitat de paraules de veritat que els salvessin de la por i de l'angoixa. Com aleshores, també avui moltes persones busquen paraules que confortin i ajudin a no ensorrar-se davant les moltes pors que fan difícil la vida. Hem estat a mercè d'una pandèmia que ha arrasat tot el planeta. Molts han alçat els ulls al cel demanant ajuda. Hem sentit en pròpia carn la por de ser anorreats. Tots hem sentit un gran desconcert, i els més febles han estat els més afectats. A les grans ciutats, com Nínive en temps de Jonàs, la desgràcia ha estat més greu encara. I avui, la vida a les perifèries de les megalòpolis és més dura, més violenta i colpeja amb més malícia els més pobres com els ancians i els joves per als quals es tanca la porta del futur. Veiem desequilibris físics i mentals creixents, pobresa i marginació, desesperació i angoixa. Com en temps de Jesús, la gent demana un signe, un esdeveniment, més o menys prodigiós, que alliberi de l'angoixa. De vegades es demana un "salvador" que es faci càrrec de tot, amb la il·lusió que pugui, de manera màgica, però en realitat autoritària, trobar la solució. No hi ha esdeveniments màgics que canviïn la vida, no hi ha benastrugances sobtades que aportin tranquil·litat. Cal un veritable "signe", un veritable salvador que ajudi a canviar els cors, a fer-los més solidaris, més acollidors, més capaços d'estimar. Aquest signe és Jesús, és El que canvia els cors. Hi ha necessitat -i aquest és l'ensenyament del passatge evangèlic- que els carrers i les places de les nostres ciutats siguin recorregudes de nou per la predicació de l'Evangeli, com va passar a Nínive amb la predicació de Jonàs. L'Evangeli ajuda a canviar el cor, a fer-lo de carn i no pas de pedra. Els cristians d'aquesta generació estan cridats a comunicar l'Evangeli de l'amor a la generació actual. L'Evangeli és l'única força veritable que fa que els homes i les dones siguin més humans.