Pregària amb els sants

Comparteix-Ho

Record de sant Anselm (†1109), monjo benedictí i bisbe de Canterbury. Per amor a l'Església va suportar l'exili.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 6,35-40

Jesús els diu:
-Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu. Tots els qui el Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set". Finalment es complia la promesa del Senyor. Jesús responia així a la fam de salvació que neix en el cor dels homes: fam de sentit, fam d'una vida que no acaba amb la mort i que porta a la felicitat plena. Jesús era la resposta vinguda del cel, i tots podien acollir-la i fer-la seva. Jesús s'adona amb amargura que molts, tot i veure els signes que fa, no obren el cor a la seva paraula. I no obstant això, "no rebutja ningú": "Jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi". Tot aquell que s'acosta a Jesús és acollit: n'hi ha prou de trucar a la porta, per rebre resposta. ¿No havia dit ja en una ocasió a la multitud que el seguia: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar"? D'altra banda, havia baixat del cel precisament per això: per complir la voluntat del Pare que l'havia enviat perquè no se'n perdés cap d'aquells que li havien estat confiats. Salvar-los a tots, no perdre'n cap, és l'esforç continuat de Jesús. Aquest és el seu veritable i únic "projecte" pastoral, evident i clar en la paràbola de l'ovella perduda. En aquesta paràbola, Jesús descriu la seva passió encara que només sigui per una sola ovella, i la seva disponibilitat a arriscar-se i recórrer camins accidentats per salvar-la. Aquesta ha estat la preocupació constant de Jesús. I vol que sigui la de l'Església i dels seus deixebles.