Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 13,1-9

Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
-Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
"Qui tingui orelles, que escolti.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'Evangeli ens presenta Jesús vora el mar de Galilea, forçat a pujar a una barca a causa de la gran multitud que s'ha aplegat al seu voltant per escoltar-lo. I explica una paràbola que considera particularment important, tant important que posteriorment n'explica ell mateix el significat als deixebles. El sentit profund de la paràbola és clar: el creient viu de l'escolta de l'Evangeli i no de la seva autosuficiència. «Un sembrador -comença a dir Jesús- va sortir a sembrar». Aquell sembrador no és un calculador estricte i, a més, sembla que posi més confiança en els terrenys que són més lloc de pas o pedruscall que terra llaurada i ben disposada. També allà el sembrador hi escampa la llavor, esperant que arrelarà. La terra és la humanitat, tots els homes i dones, inclosos nosaltres. No és difícil reconèixer en la diversitat dels terrenys la complexitat de les societats i de les persones considerades individualment. Jesús, per suposat, no vol dividir els homes i les dones en dues categories, els que representen el terreny bo i els que representen el dolent. Cadascun de nosaltres conté totes les diversitats de terrenys esmentats per l'Evangeli. Pot ser que un dia siguem el més esponerós i l'altre el menys; que un dia acollim l'Evangeli i un altre ens deixem atrapar per les temptacions, i que en un altre moment escoltem i donem fruit. La Paraula de Déu és la llavor de la que parla la paràbola. I la llavor és un do que ha de penetrar profundament en la terra que som nosaltres. Les nostres mans, habituades a tocar sovint coses que jutgem de gran valor, valoren poc aquesta petita llavor. Quantes vegades no hem considerat molt més importants les nostres tradicions i les nostres conviccions en comparació a la dèbil i fràgil paraula evangèlica! Però, de la mateixa manera que en la petita llavor s'hi concentra tota la força que portarà a la futura planta, en la paraula de l'Evangeli hi resideix l'energia que construeix el nostre futur i el del món. L'important és no refusar-la.