Pregària per l'Església

Comparteix-Ho

Els jueus celebren el Yom Kippur (Dia de l'expiació).


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 7,36-50

Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: "Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora." Jesús li digué:
-Simó, t'haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
-Digues, mestre.
-Un prestador tenia dos deutors: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?
Simó li contestà:
-Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
-Has respost correctament.
Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
-Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
Després digué a la dona:
-Els teus pecats et són perdonats.
Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: "Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?"
Jesús digué encara a la dona:
-La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mentre Jesús és a taula convidat per Simó, un fariseu, una prostituta s'acosta a Jesús, es queda darrere seu i plorant li ungeix els peus amb perfum. L'escena és sens dubte única, en tots els sentits. Lluc no parla simplement d'una dona, sinó d'una pecadora. I és fàcil d'entendre la reacció dels presents. En realitat no comprenen ni aquella dona i el seu desig de ser perdonada, ni l'amor de Jesús que l'acull i la perdona. Jesús, que fins aquell moment havia callat, deixant que aquella dona continués besant-li els peus, ara pren la iniciativa. I dirigint-se a Simó li explica la breu paràbola dels dos creditors. Cap dels dos poden tornar el deute. A tots dos però, els és perdonat. Jesús pregunta a Simó, el fariseu, quin dels dos estimarà més el seu amo. La resposta és clara: aquell a qui més li ha estat perdonat! La paràbola suposa que els dos, tant el fariseu com la dona pecadora, han rebut algun favor de Jesús. Jesús ens convida a no creure'ns justos o poc pecadors. Al contrari, ens exhorta a prendre consciència del nostre pecat i a sentir, com va sentir aquella pecadora, la necessitat de ser perdonats. Tots tenim necessitat de sentir-nos dir: «Els teus pecats et són perdonats». Aleshores comprendrem millor les paraules que Jesús va dir en aquella ocasió: «Els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt». L'amor esborra els pecats i canvia la vida.