Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 8,1-3

Després d'això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús volia tenir al seu costat no només als Dotze sinó també a alguna dona. És una mostra de l'elecció d'un nou estil per part de Jesús i és només Lluc qui ho registra. Elles, escriu l'evangelista, «havien estat curades d'esperits malignes i de malalties», i havien decidit seguir Jesús posant tots els seus béns al seu servei i al dels deixebles. En aquest sentit eren part de ple dret de la nova comunitat que Jesús havia creat i fer partícip de la seva missió. Aquesta indicació de l'evangelista és important perquè mostra en quina mesura Jesús va anar més enllà de les convencions del seu temps. Era de fet impensable pels costums rabínics de l'època fer entrar en un cercle de deixebles també a les dones. Jesús, en canvi, les associa a la seva missió, com es pot veure en altres pàgines evangèliques. Lluc n'anomena tres, Maria de Magdala, alliberada de «set dimonis», és a dir un considerable nombre d'esperits malignes; Joana, una dona propera al rei Herodes, que serà mencionada en el relat de la resurrecció; i Susanna de la qual no se'n té cap informació. Probablement eren persones benestants atretes per la predicació de Jesús. Es van posar al servei d'aquell Mestre extraordinari posant els seus bens al servei del nou grup religiós. Ja en aquestes poques línies es posa de manifest ben clarament el primat del discipulatge que fa superar totes les barreres, també aquelles que semblen més difícils de traspassar, com podia ser la poca consideració que la mentalitat de l'època reservava a les dones. Per Jesús el què compta és ser deixeble. I per Jesús -com dirà Pau més endavant- no hi ha home ni dona, només hi ha deixebles a qui estimar, a qui enviar, a qui defensar. Ser deixeble és l'autentica i més important dignitat que se'ns ofereix i se'ns dóna.