Pregària per l'Església

Comparteix-Ho

Memòria de sant Calixt papa (+222). Amic dels pobres, va fundar la casa de pregària sobre la qual es va erigir Santa Maria in Trastevere a Roma.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 11,47-54

"Ai de vosaltres, que edifiqueu monuments funeraris als profetes que els vostres pares van matar! Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres els construïu monuments.
"Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran." Però es demanaran comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes vessada des de la creació del món, des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari. Us ho asseguro: es demanaran comptes a aquesta generació.
"Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!
Quan Jesús va sortir d'allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions, sempre a l'aguait per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Hem d'escoltar amb atenció aquestes paraules de Jesús, sabent que cadascú és cridat a ser responsable de l'altre. Es tracta d'un deure dels uns i d'un dret dels altres. En aquest sentit hi ha una corresponsabilitat «generacional» per la qual ningú és pot considerar aliè a allò que passa en el temps que li ha tocat viure. L'Evangeli ha de ser viscut en la història que anem vivint, per fermentar-la amb el llevat de la fraternitat i fer-la sàvia i assenyada amb la sal de la misericòrdia. Hi ha una corresponsabilitat de l'Església i dels creients per comunicar l'Evangeli de sempre amb el llenguatge d'aquesta generació. Cadascú és d'alguna manera responsable dels qui té al costat i del creixement de l'amor en la societat en la que viu. Els deixebles de Jesús s'han de sentir corresponsables del creixement del mal en el món. I la primera responsabilitat és la de no escoltar amb atenció la Paraula de Déu i la de menysprear els profetes que el Senyor continua enviant encara avui al món. Se'ns demanarà comptes de l'afebliment de la profecia i de no fer cas als profetes enviats pel Senyor. Es podria aventurar una culpa encara més gran que la dels mestres de la Llei i els fariseus: quants profetes i màrtirs en el segle passat no han donat testimoni de la primacia de Déu fins a la mort! ¿I no n'hi ha també en el nostre temps? Hem rebut molts testimonis, hem rebut molts dons, hem tingut germans i germanes afectuosos i bons amb nosaltres. Ells ens han obert el camí de l'Evangeli de l'amor. El Senyor ens demana de no restar tancats, centrats en nosaltres mateixos, sinó en deixar-nos guiar en el camí de la conversió del cor i de la transformació del món.