Comparteix-Ho

VI de Pasqua
Memòria de sant Felip Neri (+1595), "apòstol de Roma"


Primera Lectura

Fets dels Apòstols 15,1-2.22-29

Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans:
-Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar.
Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat.
Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d'elegir-ne alguns d'ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, l'anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta:
"Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no jueus d'Antioquia, Síria i Cilícia. Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d'elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han dedicat la seva vida a la causa del nom de nostre Senyor Jesucrist. Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit. L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé."

Salm responsorial

Salm 66 (67)

Antífona

Que Déu ens faci veure la llum de la seva mirada.

- Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la llum de la seva mirada.

- La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.

- Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora.

= Que s’alegrin els pobles i cridin de goig: †
tu governes les nacions amb justícia
i guies els pobles de la terra.

- Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora.

- La terra ha donat el seu fruit;
que Déu, el nostre Déu, ens beneeixi.

- Que Déu ens beneeixi
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra.

Segona Lectura

Apocalipsi 21,10-14.22-23

Em va transportar en esperit dalt d'una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu i envoltada de la seva glòria. Resplendia com la pedra més preciosa, com un jaspi cristal·lí. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d'Israel. Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent. La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l'Anyell. De temple no n'hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l'univers, junt amb l'Anyell. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l'omple de claror, i l'Anyell és el gresol que la il·lumina.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 14,23-29

Jesús li respon:
-Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat.
"Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
"Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però torno a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Mentre ens acostem a la celebració de la Pentecosta, la Litúrgia ens porta a l'Últim Sopar i ens proposa uns fragments dels grans discursos adreçats per Jesús als seus deixebles. Els versets 23-29 del capítol 14 de l'Evangeli de Joan pertanyen al primer discurs de Jesús, quan ell enforteix la fe i l'amor d'aquella primera petita comunitat amb la promesa de l'Esperit Sant. El primer aspecte important que Jesús tracta és el de l'amor al Senyor per part dels deixebles. L'afirmació de Jesús és clara: "Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell" (v. 23). Jesús posa en una estreta relació l'amor per ell i l'observança de la seva Paraula. No necessitem ni miracles ni aparicions ni noves revelacions per conèixer Déu. Qui escolta i posa en pràctica l'Evangeli, estima el Senyor. Jesús afegeix: "La paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat" (v. 24). L'Evangeli és la Paraula de Déu. I amb això en tenim prou. Algú podria contestar dient que fa més de dos mil anys que es predica, i que molt poc o res ha canviat. Per tant, hi ha necessitat de paraules noves, d'organitzacions adequades, etc. El pare Men, rector rus ortodoxa, assassinat a inicis dels anys noranta a Zagorsk, deia amb saviesa: "No penseu que l'Evangeli ja ho ha dit tot; tot just comencem a comprendre les seves paraules". Certament, tot just comencem a comprendre'l, i la comprensió que en tenim requereix d'una adhesió apassionada i d'un compromís ple. No ens fan falta unes altres paraules: hem d'aprofundir i estimar la Paraula única que el Senyor ens ha donat. És el que Jesús diu als seus deixebles de tots els temps: "Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre" (vv. 25-26). Jesús coneixia la poca memòria i la incomprensió dels deixebles; i nosaltres no som pas diferents. Per això afegeix que enviarà l'Esperit perquè sigui mestre interior dels deixebles, i de tot cristià. La seva missió serà "ensenyar" i "recordar" les paraules que Jesús va dir. "Recordar" l'Evangeli amb l'ajuda de l'Esperit vol dir estimar-lo com la paraula més preciosa i portar-lo a la pràctica en qualsevol circumstància.