Comparteix-Ho

Diumenge de l'Ascensió


Primera Lectura

Fets dels Apòstols 1,1-11

En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
-No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.
Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
-Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d'Israel?
Ell els contestà:
-No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren:
-Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

Salm responsorial

Salm 46 (47)

Antífona

Aclamem Déu amb crits de joia.

- Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia.

- El Senyor és l’Altíssim, el temible,
el gran rei de tota la terra.

- Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;

- l’heretat que ell escull per a nosaltres
és la glòria de Jacob, el seu estimat.

- Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.

- Canteu a Déu, canteu-li.
Canteu al nostre rei, canteu-li.

- Déu és rei de tot el món:
canteu a Déu un himne.

- Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.

- Els prínceps dels pobles s’apleguen:
és el poble del Déu d’Abraham.

- Perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots.

Segona Lectura

Hebreus 9,24-28; 10,19-23

Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d'home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades; si fos així, hauria hagut de sofrir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. Ara, però, a la fi dels temps, s'ha manifestat una vegada per sempre, per abolir el pecat mitjançant el seu sacrifici. Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.
Per tant, germans, tenim plena llibertat d'entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem indefectible l'esperança que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 24,46-53

Els digué:
-Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
Després se'ls endugué fora, fins a prop de Betània, i, alçant les mans, els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?" la Paraula de Déu ens convida a mirar Jesús, no el nostre cel. La festa de l'Ascensió ens diu que el cel ja no és buit sinó que s'ha convertit en el lloc del qual hem d'esperar el retorn de Jesús: "vindrà tal com heu vist que se n'hi anava". Esperar significa creure que "els seus ulls el deixaren de veure" però que és viu i tornarà. Si Jesús ja no està entre nosaltres, no vol dir que s'hagi dissolt. Al contrari, la seva presència s'ha estès: està amb nosaltres i també amb el món sencer. En comptes d'allunyar-se del món, ha escapat d'una manera limitada de ser entre els homes, s'ha retirat de la nostra percepció, del nostre cel esquifit. Es poden alçar els ulls, com els apòstols, sense veure res perquè només es veu el que es vol veure, és a dir, la confirmació dels tristos sentiments presents en el cor de cada home. El missatge de l'Ascensió és tot un altre.
El Senyor, que sempre estarà al nostre costat, ens convida a "ascendir", és a dir, a anar fins als extrems de la terra. És essencial deixar el cel petit de cadascú i acollir la dimensió universal pròpia de l'Evangeli. Per a massa homes i massa dones, el cel s'ha tancat per causa de la indiferència i la malícia que són com un núvol fosc que oculta i enfosqueix. Hi ha molts homes i dones als quals no acompanyen homes amb vestits blancs per anunciar que Jesús "vindrà". Nosaltres no els veiem aquests homes i dones, com no veiem el Fill de l'home que ha pujat al cel, però hi són. Són els que viuen fora del nostre país, de la nostra ciutat, dels nostres estats, del nostre continent, són les immenses multituds de les perifèries de les nostres ciutats, sobre els quals al núvol atmosfèric s'afegeix el de la indiferència. De vegades parlen el nostre idioma, en altres ocasions el color de la seva pell és diferent. Però Jesús ha ascendit al cel per tots, també per ells, perquè formin part de la família de Déu del qual, per gràcia, som fills. L'Ascensió significa que ja no hi ha molts cels, sinó només un cel, el de Déu que reuneix tots els pobles perquè formin una única família.