Comparteix-Ho

XXV del temps ordinari


Primera Lectura

Amós 8,4-7

"Escolteu això, qui engoliu els pobres
fins al punt d'exterminar desvalguts del país!
Vosaltres dieu:
"¿Quan haurà passat festa de la lluna nova
per a poder vendre queviures?
¿Quan haurà passat repòs del dissabte
per a poder obrir els graners?
Vendrem amb mesures més petites
i pesarem les peces de plata pesos més grossos,
farem trampa amb les balances.
Vendrem el rebuig i tot!
Amb aquells diners esclaus,
o bé adquirirem un pobre un parell de sandàlies."
Jo, el Senyor, orgull de Jacob,
juro que no oblidaré mai això que feu!

Salm responsorial

Salm 112 (113)

Antífona

Lloeu el nom del Senyor.

- Lloeu-lo, servents del Senyor,
lloeu el nom del Senyor.

- Sigui beneït el nom del Senyor
ara i per tots els segles.

- Des de la sortida del sol fins a la posta
sigui lloat el nom del Senyor.

- El Senyor és excels per damunt de tots els pobles,
la seva glòria s’eleva més enllà del cel.

= Qui és com el Senyor, el nostre Déu? †
Té molt amunt el seu tron
i des d’allí s’inclina per veure el cel i la terra.

- Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,

- per asseure’l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble.

- La qui vivia estèril a casa,
la fa mare feliç amb els fills.

Segona Lectura

1a Timoteu 2,1-8

Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui ocupen un lloc elevat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix en rescat per tothom: aquest és el testimoni donat en els temps fixats per Déu. I dic la veritat, i no menteixo: jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre dels pobles en la fe i en la veritat.
Desitjo, doncs, que els homes preguin pertot arreu i que alcin unes mans pures, evitant violències i discussions.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 16,1-13

Jesús deia també als seus deixebles:
-Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué:
"-Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
"L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
"Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
"-Quant deus al meu amo?
"Li respongué:
"-Cent gerres d'oli.
"Ell li digué:
"-Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
"A un altre li digué:
"-I tu, quant deus?
"Li respongué:
"-Cent sacs de blat.
"Ell li diu:
"-Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
-Els fills d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu estat fidels en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu estat fidels en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'Evangeli parla d'un administrador i dels seus negocis més o menys lícits. En aquest context Jesús parla de l'administrador d'una gran propietat. Aquest home és acusat davant del seu amo de dur a terme la seva tasca de manera il·lícita. I les acusacions haurien de ser tan evidents, que el senyor decideix acomiadar-lo immediatament. Només li concedeix el temps necessari per preparar i lliurar els llibres de comptes. Però la història té un gir inesperat. L'administrador veu davant seu una alternativa impossible: començar a pidolar o treballar la terra; dues solucions insuportables per a ell. Per escapar d'aquesta situació maquina una altra estafa contra el seu amo. Visita els deutors del seu senyor, els corromp i disminueix l'import del seu deute. Com a compensació, els deutors es comprometen a ajudar-lo quan sigui acomiadat. Veiem aquí a un home amb pocs escrúpols, i és ben sorprenent la conclusió de l'evangelista: "I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia" (v. 8).
El que es posa com a exemple és l'habilitat d'aquell home en buscar la seva salvació. Aquesta habilitat, que molts utilitzen per a les coses de la vida de cada dia, Jesús vol traslladar-la al pla de la salvació. En altres paraules, Jesús ve a dir als qui l'escolten: "Com conquereix la salvació, l'administrador? Com evita cavar la terra o pidolar? Com s'assegura el seu futur?" La resposta és: "Sent generós amb els deutors". De fet, el seu futur i la seva vida depenien de la seva generositat. Amb ella va aconseguir tenir lligats els deutors. I Jesús afegeix: "Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes" (v. 9).
Guanyar-se amics. Però si es mira bé, l'amistat no es compra, sinó que es construeix amb generositat, amb un cor ben disposat i disponible. Aquest és el nucli de la paràbola d'avui: la generositat envers els deutors (és a dir, envers els pobres i els febles) salva la nostra vida i el nostre futur. Sigueu amics dels pobres i sereu salvats. Aquesta és l'astúcia que avui ens demana l'Evangeli.