Comparteix-Ho

XXXIII del temps ordinari
Jornada mundial dels pobres.


Primera Lectura

Malaquies 3,19-20a

Ja arriba aquell dia que abrusa com un forn. Tots els insolents i els qui fan el mal seran com palla: aquell dia, que ja s'acosta, els incendiarà i no en quedarà ni l'arrel ni un bri. Us ho dic jo, el Senyor de l'univers.
En canvi, per a vosaltres que reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la salvació, i els seus raigs us guariran. Sortireu enjogassats com els vedells d'engreix.

Salm responsorial

Salm 97 (98)

Antífona

Esclateu en cants i aclameu el Senyor.

- Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,

- la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria.

- El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.

- S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel.

- Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.

- Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

- Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.

- Amb trompetes i tocs de corn.
aclameu el rei, que és el Senyor,

- Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;

- tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes,

- en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

- Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud.

Segona Lectura

2a Tesalonic. 3,7-12

Tots sabeu què heu de fer per a imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem desvagats ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. I no perquè no tinguéssim dret a ser mantinguts, sinó perquè volíem donar-vos un exemple a imitar. De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: "Qui no vulgui treballar, que no mengi." És que sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen. A tots aquests, els manem i els recomanem en Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 21,5-19

Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:
-De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
(Mt 24,3-14; Mc 13,3-13)
Llavors li preguntaren:
-Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:
-Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps s'acosta." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir:
-Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
"Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. Amb la vostra perseverança salvareu la vida.
(Mt 24,15-21; Mc 13,14-19)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'any litúrgic s'encamina cap a la seva conclusió i la litúrgia ens exhorta a reflexionar sobre les "darreries", sobre "aquell dia que abrasa com un forn", i que està arribant, com escriu el profeta Malaquies. El passatge de l'evangeli de Lluc també subratlla el tema de la "fi dels temps". Però el llenguatge escatològic que utilitza l'evangelista no indica literalment la fallida de les edificacions i la fi de la terra, sinó que cada temps de la vida i de la història són decisius si està habitat per la fe dels creients. Nosaltres, ja avui, vivim un moment en el qual "el sol de justícia" o ens cremarà com la palla, o ens farà treballadors d'un nou dia. Jesús es val de la bellesa majestuosa del temple de Jerusalem que deuria suscitar orgull i seguretat en els deixebles: en aquell temple resplendent de marbre i ornamentacions sentien com una certa garantia per al seu futur i el del poble d'Israel. I, els diu amb una certa gravetat: "De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra" (v. 6). Els deixebles, desconcertats per aquesta afirmació que feia trontollar la seva seguretat, pregunten quan passarà tot això, pensant potser que, tot i que hagués de succeir, passaria en temps llunyans. Jesús no respon a la pregunta dels deixebles, però els diu que estiguin atents, que no es deixen enganyar i que siguin testimonis fidels de l'Evangeli.
No hi ha dubte que els nostres temps són greus, i cada època de la història pot ser descrita a través dels "signes" dels quals parla Jesús en l'Evangeli: "Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel" (vv.10-11). Aquestes paraules no es projecten sobre un futur llunyà. Descriuen l'actualitat del món en el qual tants cristians són perseguits. Jesús diu: "us agafaran, us perseguiran" (v. 12). És cert, no hi ha molts llocs on els cristians siguin perseguits, però n'hi ha, i de tota manera no manquen els perseguits (encara que no siguin cristians). Podem llegir en aquest context els tristos episodis d'intolerància i racisme que es continuen produint en les nostres ciutats. Avui les víctimes són els pobres, a ells dedica l'Església aquest dia per subratllar que són, molt més que el Temple de Jerusalem, el lloc on es manifesta la presència de Déu. Precisament a través de l'amor pels pobres els cristians tenen "una ocasió de donar testimoni" (v. 13).
És a dir, enmig d'aquests trasbalsaments l'Evangeli demana als deixebles un testimoniatge coratjós i ple. El nostre no és un temps per a acomodacions, pactes, compromisos, per tal de salvar el que pugui ser salvat. És necessari que l'Evangeli resplendeixi amb claredat en el rostre dels cristians. En aquest sentit estem vivint els "darrers temps", els temps en els quals o es crema com la palla o es ressorgeix a un nou dia.