Comparteix-Ho

III d’Advent
III diumenge d'Advent
Memòria de Gigi, nen de Nàpols, que va ser mort violentament el 1983. Amb ell recordem tots els infants que sofreixen o moren per la violència dels homes. Pregària pels infants.


Primera Lectura

Isaïes 35,1-6.8.10

Que s'alegrin el desert la terra eixuta,
que l'estepa exulti i floreixi!
Que s'ompli de flors primerenques,
que salti i cridi de goig i d'alegria!
Li són donades la glòria del Líban,
l'esplendor del Carmel i de Saron.
Tots veuran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu.
Enrobustiu les mans cansades,
afermeu els genolls vacil·lants.
Digueu als qui defalleixen:
"Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
que ve per fer justícia;
la seva paga és aquí.
Ell mateix us ve a salvar."
Llavors es desclouran ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l'estepa.
Allà obriran una ruta anomenada$"Via Santa",
que cap impur no trepitjarà.
El Senyor mateix els hi guiarà,
ni els menys espavilats s'hi perdran.
Els seus redimits retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Arribaran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.
(2Re 18,13.17-37)

Salm responsorial

Salm 145 (146)

Antífona

Feliç el qui espera en el Senyor.

= Lloa el Senyor, ànima meva. †
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

- No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar.

- Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

- Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob,
el qui espera en el Senyor, el seu Déu,

- que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou.

= Ell es manté fidel per sempre, †
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.

- El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,

- el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;

= el Senyor guarda els forasters, †
sosté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.

- El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Segona Lectura

Jaume 5,7-10

Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 11,2-11

Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: "¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?"
Jesús els respongué:
-Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
-Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s'estan als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La Paraula de Déu que ens és dirigida aquest tercer diumenge d'Advent, convida tots aquells que habiten en el desert d'aquest món a alegrar-se perquè reben una promesa: "Tots veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu" (Is 35,2). El profeta obre els ulls dels qui l'escolten més enllà de la tristesa i la resignació d'aquest món, i els invita a tenir esperança i a estar a l'expectativa de la vinguda de Déu.
Joan, que no ens acompanya per casualitat vers al Nadal, envia els seus deixebles a Jesús, a preguntar-li: "¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?" Aquesta és la pregunta d'aquest temps d'Advent; és també la pregunta quotidiana del creient i de qualsevol home que es preocupa pel destí del món. També nosaltres, aquest diumenge, preguntem quan i com és realitzarà la profecia de Isaïes. Ho preguntem a la Paraula del Senyor, com aquells deixebles de Joan ho van preguntar a Jesús. El profeta de Natzaret no els va deixar sense resposta: "Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova". Jesús, reprenent les paraules del profeta Isaïes, envia a dir a Joan que la profecia es compleix, que no és un somni, que és ja realitat.
A través la persona de Jesús que camina enmig dels homes, la profecia d'Isaïes ha iniciat la seva realització definitiva. I Jesús afegeix: "I feliç aquell qui no em rebutjarà!". En ell es realitza el designi de Déu, que no té lloc en cap fet extraordinari o en el misteri de l'esoterisme màgic, sinó en l'esdevenir habitual de la misericòrdia i en el misteri de la compassió. Correspon a les generacions cristianes, i també a la nostra, fer visibles els signes que Jesús mateix ha disposat com el començament d'un món renovat. Nosaltres també podrem dir a aquells que ens preguntin: "Aneu a anunciar el que sentiu i veieu". I és que els senyals d'aquest adveniment són avui els mateixos. Hi ha qui ha començat a anunciar l'Evangeli als pobres, qui porta a terme els miracles de la caritat, de la justícia, de la misericòrdia de Déu. Hi ha qui, oblidant-se d'ell mateix, s'ha posat al servei dels més febles i dels més pobres, hi ha cecs que veuen amics afectuosos al seu costat, hi ha aquells que saben consolar als qui ploren i saben ser tendres i considerats amb els malalts i abandonats.
Benaurat aquell que fa seus aquests signes i es deixa tocar el cor. Jesús ha vingut i ens ensenya a caminat amb ell, a treballar amb ell, a estimar amb ell, a commoure'ns amb ell de les multituds cansades i indefenses que troba al llarg del camí. Ell ens ensenya a no desesperar en l'espera i a no tancar el nostre cor en el petit horitzó del moment present, en l'orgull o en la resignació. "Veniu, Senyor Jesús!", era la vella pregària dels cristians. I és també la nostra pregària que ens allibera de la trista fascinació del desert d'aquest món.