Comparteix-Ho

III del temps ordinari
III diumenge del temps ordinari
Memòria de Timoteu i de Titus, col·laboradors de Pau i bisbes, respectivament, d'Efes i Creta.


Primera Lectura

Isaïes 8,23-9,3

Però no hi haurà més obscuritat
per als qui vivien en l'angoixa.
En temps passat, el Senyor deshonrà
la terra de Zabuló i de Neftalí;
però ara el Senyor ha honorat
la ruta del mar,'altra banda del Jordà,
la Galilea dels pagans.
El poble que caminava en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien país tenebrós.
Els has multiplicat, Senyor,
els has omplert'una alegria immensa.
S'alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors es reparteixen el botí.
El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l'espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat el dia de Madian.

Salm responsorial

Salm 26 (27)

Antífona

Senyor, no t’amaguis lluny de mi.

- El Senyor m’il•lumina i em salva:
qui em pot fer por?

- El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?

- Quan m’envesteix la gent malvada
per devorar-me sencer,

- són ells, els enemics, els meus rivals,
els qui ensopeguen i cauen.

- Ni que acampi contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no tindrà por;

- per més que em declarin la guerra,
jo em sentiré confiat.

- Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l’ànima:

- poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,

- per fruir-hi de l’encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.

- Ell m’amaga al seu recer
el dia de la desgràcia;

- m’encobreix al fons de la seva tenda,
em porta dalt la roca inaccessible.

- I ara aixeca el meu cap
sobre els enemics que m’envolten;

= a casa d’ell ofereixo sacrificis, †
ofereixo sacrificis de victòria,
himnes i càntics en honor del Senyor.

- Escolta, Senyor, escolta el meu clam,
compadeix-te de mi, respon-me.

= Tu em parles dintre el cor i em dius: †
«Busqueu la meva mirada!»
Buscar-la és el que vull, Senyor.

= No m’amaguis la mirada, †
no t’indignis fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut.

- No em deixis abandonat,
Déu meu, salvador meu.

- Si mai m’abandonessin pare i mare,
el Senyor em recolliria.

= Ensenya’m, Senyor, la teva ruta, †
guia’m per camins planers,
lluny dels qui em detesten.

= No em deixis a mercè dels adversaris: †
es presenten falsos testimonis
que respiren violència.

- N’estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.

= Espera en el Senyor; †
sigues fort, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.

Segona Lectura

1a Corintis 1,10-13.17

Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d'acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. Perquè la gent de Cloe m'han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. Vull dir que uns afirmen: "Jo sóc de Pau"; altres: "Doncs jo, d'Apol·ló"; altres: "Jo, de Cefes"; altres: "Jo, de Crist." ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l'evangeli, i sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 4,12-23

Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l'altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien país de mort i de tenebra.
Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia:
-Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
(Mc 1,16-20; Lc 5,1-11)
Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
-Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.
Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea". Així comença la perícopa evangèlica d'aquest tercer diumenge del temps ordinari. L'evangelista remarca que Jesús comença a predicar després de l'empresonament de Joan, després que la seva predicació fos silenciada per Herodes. Amb el Baptista a la presó, deixa de sentir-se la veu de la justícia i el desert tornava a ser desert, lloc sense vida i sense paraules. Jesús no es resigna al silenci imposat per Herodes, no vol que els homes, aquells que ell ha vist penedits i plens d'esperança prop del Jordà per rebre el baptisme, restin tancats en una religiositat ritualista i externa, o caiguin sota el jou de la violència, que sempre neix quan hi ha pobresa de paraules i d'ideals.
Jesús pren la iniciativa i comença a parlar, ara no pas a Judea com Joan, sinó a la perifèrica Galilea, la més septentrional de les tres regions de Palestina. En temps de Jesús havia esdevingut una regió de mala fama per les diverses infiltracions paganes. Des d'aquesta terra perifèrica i allunyada de la capital, Jesús comença la seva predicació (1,14); aquí aplega els seus primers deixebles (1,16); i aquí el ressuscitat esperarà els seus deixebles per el "segon" inici de la predicació evangèlica (14,28). A la "Galilea dels gentils" s'hi sent ressonar per primera vegada l'Evangeli, la bona notícia. Aquí, on pagans i marginats es barrejaven, Jesús va dir: "S'ha complert el temps", és a dir, s'han acabat els dies de la violència, de l'odi, de l'abandó, de l'enemistat i comença el temps de la justícia i de la pau. La història dels homes dóna una tomb sencer: "El Regne de Déu és a prop". El regne de l'amor, del perdó, de la salvació, de la sobirania de Déu ha arribat i des d'aquell moment comença a consolidar-se en la vida dels homes.
"Convertiu-vos", demana Jesús a tothom. Ho repeteix a la vora del llac de Tiberíades a Simó i Andreu, mentre estaven enfeinats tirant les xarxes; i continuant el camí ho proposa a altres dos germans, Jaume i Joan, també enfeinats reparant les xarxes per a la pesca. Jesús els confia un destí extraordinari: "Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes". El Senyor retorna al mar dels nostres dies i de la nostra vida, i mentre cadascú de nosaltres, sigui gran o sigui jove, es dedica replegat en si mateix a reparar les pròpies xarxes, amb la fatiga i el dolor de sempre, sent la mateixa invitació d'aleshores: "Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes". L'Evangeli destaca que tots quatre, "immediatament deixaren les xarxes i el van seguir". És ben encertat el que l'apòstol Pau escriu: "El temps s'acaba. D'ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin; els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res; els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa" (7,29-31). Els afectes, el plor, el desig, el comprar, el consumir..., desgasten sovint els nostres dies, la nostra ment, la nostra vida, fins al punt de tancar-la com en una xarxa inextricable. El Senyor no ve pas per amargar-nos la vida, sinó per alliberar-la d'aquesta xarxa engarbullada i estendre-la. Ell vol ampliar l'afecte a moltes altres persones, vol que plorem no només per nosaltres sinó amb els qui viuen en l'aflicció, vol que la joia no sigui només per a uns quants sinó per a molts, vol que els béns d'aquest món no siguin privilegi d'alguns perquè són destinats a tots.