Comparteix-Ho

Diumenge de l’Ascensió
Diumenge de l'Ascensió
Memòria de Nostra Senyora de Sheshan, santuari situat prop de Shangai a la Xina, pregària pels cristians xinesos.


Primera Lectura

Fets dels Apòstols 1,1-11

En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
-No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.
Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
-Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d'Israel?
Ell els contestà:
-No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren:
-Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

Salm responsorial

Salm 46 (47)

Antífona

Aclamem Déu amb crits de joia.

- Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia.

- El Senyor és l’Altíssim, el temible,
el gran rei de tota la terra.

- Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;

- l’heretat que ell escull per a nosaltres
és la glòria de Jacob, el seu estimat.

- Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.

- Canteu a Déu, canteu-li.
Canteu al nostre rei, canteu-li.

- Déu és rei de tot el món:
canteu a Déu un himne.

- Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.

- Els prínceps dels pobles s’apleguen:
és el poble del Déu d’Abraham.

- Perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots.

Segona Lectura

Efesis 1,17-23

Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat. Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants, i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, l'ha posat al capdamunt de tot com a cap de l'Església, que és el seu cos, la plenitud d'aquell qui omple totes les coses.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 28,16-20

Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:
-He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Avui contemplem el misteri de Jesús que "puja" al cel. L'evangelista Lluc ho presenta com la culminació de l'itinerari de Jesús i de la seva presencia visible entre els deixebles.
Es podria dir que amb l'Ascensió la Pasqua arriba a la seva consumació i, amb ella, comença l'itinerari dels deixebles pels camins del món. Els deixebles són portats per Jesús fora de Jerusalem, en direcció a Betània. Mentre són amb ell li pregunten: "Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d'Israel?" Va ser una pregunta important per a la història. En aquesta pregunta, juntament amb la legítima espera d'un món finalment i definitivament salvat, hi ha potser el desig còmode de no haver-se de fatigar lluitant contra la desunió i les dificultats, contra la força del mal en el món. Jesús no respon a la pregunta dels seus deixebles i els diu: "No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat". Nosaltres -com aleshores els deixebles- en moltes ocasions sabem poc de la vida i la reduïm fàcilment a allò que és fruit de la nostra experiència. La vida, sembla suggerir Jesús, és molt més gran i complexa, i no ens pertany a nosaltres conèixer els temps i els moments! Tanmateix el Senyor no deixa sols els deixebles en la incertesa i els promet la força de veritat, la de l'Esperit Sant: "Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus".
Ascendir al cel vol dir entrar en una relació definitiva amb Déu. El cel del qual parla l'Escriptura és una metàfora: com el cel ens cobreix i ens embolcalla, el Senyor pujant al cel, ens embolcalla a tots. No és, doncs, allunyar-se sinó apropar-se a tots. Els deixebles ho intueixen, per això estan plens de joia, com escriu Lluc: "Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria". Els apòstols van comprendre que Jesús es quedaria per sempre més amb ells: "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món" (Mt 28,20).
La Carta als Hebreus proclamant que Jesús puja al santuari del cel, un santuari no fet per mans d'home, ens suggereix que la santa litúrgia és el santuari on el Senyor ens acull. En la santa litúrgia del diumenge, el cel i la terra s'uneixen i tots som admesos a la presència de Déu per reviure el misteri de Jesús. No hem de mirar el cel dels nostres costums habituals, sinó la història de l'home: és aquí que el Senyor es fa present. Els dos àngels van dir als deixebles: "Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava". És la invitació a tenir els ulls del cor fixats en Jesús ressuscitat i en les seves ferides. El ressuscitat no és un fantasma, i les seves ferides són les dels homes i dones marcats pel dolor i la violència. L'Ascensió és el futur que Déu inaugura amb el seu Fill, el Primogènit. Estar amb Jesús vol dir que d'alguna manera ja hem entrat al cel. Jesús va a preparar-nos un lloc, perquè nosaltres estem on ell s'està. El cel comença quan ens reunim en el nom de Jesús, quan ens estimem com ell ens va estimar, quan trobem els pobres i els desvalguts i els sentim germans. És cert que som homes febles, incrèduls encara, però l'Esperit que el Senyor vessa en els nostres cors ens fa forts i capaços de ser testimonis del seu amor fins als extrems de la terra.