Comparteix-Ho

Festivitat de la Transfiguració del Senyor
Festivitat de la Transfiguració del Senyor a la muntanya del Tabor.
Memòria del papa Pau VI, beat, mort l'any 1978.
Record d'Hiroshima al Japó, on fou tirada l'any 1945 la primera bomba atòmica


Primera Lectura

Daniel 7,9-10.13-14

"Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d'anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home; arribà fins a l'ancià carregat d'anys, el van presentar davant d'ell i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.

Salm responsorial

Salm 28 (29)

Antífona

Doneu al Senyor glòria i honor.

- Doneu al Senyor, fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i poder.

- Doneu al Senyor la glòria del seu nom.
Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.

= La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües: †
el Déu majestuós fa esclatar la tempesta,
ve el Senyor sobre les aigües de l’espai.

- La veu del Senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa.

- La veu del Senyor estavella els cedres,
estavella el Senyor els cedres del Líban.

- Fa saltar el Líban com un vedell,
i el Sirion, com la cria dels braus.

= La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc, †
la veu del Senyor arremolina el desert,
arremolina el Senyor el desert de Cadeix.

= La veu del Senyor arremolina l’alzinar †
i escorça les boscúries.
I al seu palau tot canta: «Glòria!»

- El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre.

- Que el Senyor faci poderós el seu poble,
que el Senyor beneeixi el seu poble amb la pau.

Segona Lectura

2a Pere 1,16-19

Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d'haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. En efecte, ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i la glòria majestuosa va fer sorgir davant d'ell una veu que parlava així: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m'he complagut." Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 17,1-9

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d'ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
-Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
-Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
-Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
-No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Avui celebrem la festa de la Transfiguració de Jesús, un dels episodis més misteriosos de l'Evangeli. L'Església, conscient de la relació d'aquest esdeveniment amb el misteri de la Creu, celebra aquesta festa el 6 d'agost, a una distància de 40 dies de la festa de l'Exaltació de la Creu, el 14 de setembre. Hi ha una relació estreta entre el rostre del crucificat i el del Tabor: tots dos són marcats per l'amor. Jesús volia involucrar els tres deixebles més propers en aquest misteri. Tot comença des d'una amistat que al Tabor, davant el que succeeix, es manifesta en les paraules de Pere: "Mestre, és bo que estiguem aquí dalt". Pere descobreix el sentit d'una vida totalment diferent. És la sorpresa de qui sap que tantes vegades la vida de cada dia no és bonica, marcada com està per l'amargor, els malentesos, els neguits, els dubtes, les preguntes a les quals no acabem de trobar una resposta. ¿Com és possible ser diferent? ¿No som, en el fons, els de sempre? ¿No estem condemnats a ser sempre els mateixos amb els nostres límits, defectes, hàbits? I, així mateix, la societat, el món ¿no semblen condemnats a la violència i al abús de poder? El profeta Daniel parla d'una visió nocturna en la qual Déu mateix es manifesta en la història. Es tracta d'una antiga profecia que ens demana d'allunyar-nos d'una resignació persistent. L'Evangeli ens mostra Jesús que es transfigura davant nostre. És la bona notícia d'una manera de viure diferent de la que pensem i podem veure. És ben cert que la memòria de la bomba atòmica sobre Hiroshima ens recorda les possibles tragèdies si el món no es transfigura. En aquest cas, s'arrisca a "desfigurar-se" de manera tràgica, com en aquells anys de la guerra. Jesús es transfigura perquè vol que nosaltres i el món ens transfigurem. I -volent aturar-nos en una sola reflexió- podríem dir que l'amistat amb Jesús, el deixar-se estimar per ell, ens transfigura i ens permet transfigurar el món.