Comparteix-Ho

Dimecres de cendra


Primera Lectura

Joel 2,12-18

"Però ara -diu el Senyor-,
convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor."
Esquinceu-vos el cor, i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l'amor,
i que es desdiu de fer el mal.
Qui sap si se'n desdirà
i us deixarà encara una benedicció:
vi i farina per a oferir al Senyor, Déu nostre!
Toqueu el corn a Sió,
proclameu un dejuni,
convoqueu l'assemblea,
reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial.
Que els sacerdots, servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l'altar i diguin:
"Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat a l'escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
"On és el vostre Déu?""
El Senyor, encès de zel pel seu país,
es compadeix del seu poble

Salm responsorial

Salm 50 (51)

Antífona

Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor.

- Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.

- Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.

- Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.

- Contra tu, contra tu sol he pecat;
el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet.

- Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.

- Tu saps que he nascut en la culpa
i que la mare m’engendrà pecador.

- Tu que estimes la veritat al fons del cor,
em fas conèixer dintre meu la saviesa.

- Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta’m, i seré més blanc que la neu.

- Fes que torni a sentir els crits de festa,
que exultin els ossos que havies humiliat.

- Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.

- Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.

- No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.

- Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.

- Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat.

= No em demanis compte de la sang que he vessat, †
Déu meu, Déu que em salves,
i celebraré que ets just i que ets bo.

- Senyor, obre els meus llavis,
i proclamaré la teva lloança.

- Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.

= La víctima que ofereixo és un esperit que es penedeix; †
un cor penedit i humiliat,
tu, Déu meu, no el menysprees.

- Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.

= Llavors acceptaràs els sacrificis, †
l’ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.

Segona Lectura

2a Corintis 5,20-6,2

Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n'heu rebut. Ell diu: T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 6,1-6.16-18

"Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
"Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
(Lc 11,2-4)
"I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
"I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
(Lc 12,33-34)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

Avui comença la Quaresma i la litúrgia ens porta la invitació de Déu: "Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos" (Jl 2,12). La Quaresma és el temps oportú per tornar a Déu, i retornar al coneixement del sentit de la vida. La litúrgia ens ve a trobar amb l'antic signe de la cendra. Mentre ens posa una mica de cendra sobre el cap, el sacerdot ens diu: "Recorda't que ets pols i a la pols has de tornar".
Es refereix a la veritat de la nostra vida: tots som pols, tots som dèbils i fràgils. Ho hem pogut observar en la fragilitat comuna que la pandèmia del coronavirus ha posat de manifest sense que ningú n'hagi estat exclòs. Tots som fràgils i la cendra sobre el cap ens recorda la nostra debilitat, per dir-nos que som estimats per Déu, que ell opta per la nostra fragilitat a fi de dur a terme el seu projecte d'amor pel món sencer.
Els cristians estem cridats a ser sentinelles de pau allà on vivim i treballem. En aquest temps se'ns demana d'estar atents perquè les consciències no cedeixin a la temptació de l'egoisme, de la mentida, de la violència, del conflicte. El dejuni i la pregària ens fan sentinelles atents i vigilants perquè no ens venci la son de la resignació que ens fa creure que la guerra és inevitable; perquè s'allunyi de nosaltres la son del consentiment del mal que continua oprimint el món; perquè sigui arrencada de soca-rel la son del realisme indolent que ens fa replegar sobre nosaltres mateixos i els nostres interessos. En l'Evangeli d'aquest dia, Jesús mateix exhorta els deixebles a dejunar i a pregar per despullar-se de tota supèrbia i arrogància, i per disposar-se a rebre els dons de Déu. Les nostres forces no són suficients, elles soles, per allunyar el mal. Tenim necessitat d'invocar l'ajut del Senyor. Ell, com li agradava dir a Bonhoeffer, ens fa no solament bons sinó també forts, perquè l'amor venci l'odi i ens doni la pau que no ens sabem donar.