III de Pasqua Llegir més
III de Pasqua
Primera Lectura
Fets dels Apòstols 3,13-15.17-19
El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. Vau negar el Sant i el Just i demanàreu a Pilat que us concedís la llibertat d'un assassí. Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. "Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats.
Salm responsorial
Salm 4
Antífona
Senyor, que sigui el nostre estendard la llum de la teva mirada.
- Ara que t’invoco, respon-me,
oh Déu que em fas justícia.
- Eixampla’m el cor en el perill,
compadeix-te de mi i escolta el meu prec.
- Fins quan vosaltres, homes,
menyspreareu el Senyor, la meva glòria,
- preferint els qui no són res,
acudint als qui són mentida?
- Sapigueu que el Senyor ha escollit l’home que li és fidel.
El Senyor m’escolta sempre que l’invoco.
= Temeu Déu i no pequeu; †
examineu dins la cambra el vostre cor
i feu silenci.
- Oferiu els sacrificis prescrits
i confieu en el Senyor.
- Molts exclamen: «Qui ens farà feliços?»
Senyor, que sigui el nostre estendard la llum de la teva mirada!
= El goig que m’has posat al cor †
és més gran que no pas el d’ells
quan han tingut bona collita de blat i de vi.
= M’adormo en pau i reposo, †
perquè només tu, Senyor,
em fas viure segur.
Segona Lectura
1a Joan 2,1-5a
Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.
Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments.
El qui afirma: "Jo el conec", però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l'amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D'aquesta manera sabem que estem en ell.
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 24,35-48
També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.
Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir:
-Pau a vosaltres.
Ells es van espantar i, amb l'esglai, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué:
-Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:
-¿Teniu aquí res per a menjar?
Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se'l va menjar davant d'ells.
Després els digué:
-Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."
Llavors els obrí l'enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. Els digué:
-Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
El fragment del darrer capítol de l'Evangeli de Lluc, ens remet al capvespre del dia de Pasqua. Els dos deixebles d'Emmaús havien retornat de pressa a Jerusalem per comunicar als altres deixebles allò que els havia passat.
Aquell mateix vespre, Jesús va entrar estant la porta tancada i es presentà enmig dels deixebles, que es van espantar en veure'l. Estaven tot just parlant d'ell i, no obstant això, no el reconeixien. Estaven confosos, plens de dubtes, incrèduls, tossudament lligats a les seves creences. Jesús els va dir: "Pau a vosaltres". Com la necessitaven aquella pau! I com la necessitem també nosaltres! La pau del Senyor és comunió, és alegria de viure, és un cor nou que es regenera, que retorna a la vida i a l'esperança. La pau també és el do d'un poble amb qui viure el somni de Jesús mort i ressuscitat. No obstant, ells, els deixebles, estaven lligats als seus dubtes. En el dubte, hi ha la temptació subtil de no optar mai, de mantenir-se en una reserva interior. El dubte pot arribar, però cultivar-lo i acaronar-lo acaba fent-nos creure que som intel·ligents i astuts, portant-nos a la tristesa. I llavors Jesús es converteix en un fantasma. I els fantasmes fan por: són una presència irreal i intangible. Jesús, en canvi, es va aparèixer diverses vegades als deixebles mostrant-se de "carn i ossos" i menjant amb ells.
Aquest vespre Jesús vol que els deixebles comprenguin el misteri de la misericòrdia de Déu, i els instrueix sobre el que Moisès, els Profetes i els Salms han dit sobre ell. I a partir d'aquí es fonen els seus dubtes i les seves dificultats. Alliberats de l'esglai i de la por, el Senyor els pot confiar finalment la seva mateixa missió: "cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem". Jesús, abat els murs d'aquella estança i els envia a tots els pobles. Des del dia de Pasqua, el somni universal de Jesús és clar per als deixebles. Jesús, abans d'acomiadar-se d'ells, els diu: "Vosaltres en sou testimonis". És la primera vegada que l'Evangeli de Lluc utilitza el terme "testimonis" en relació als deixebles. L'experiència de la Pasqua els ha transformat en deixebles que esperen, que creuen que la mort és vençuda i que tota ferida pot ser guarida. Es tracta del testimoniatge que l'Església transmet de generació en generació i que se'ns lliura també a nosaltres. El Senyor ressuscitat vol que siguem testimonis apassionats i no pas funcionaris indecisos i pusil·lànimes; testimonis joiosos i no pas deixebles plens de por protegits darrere portes tancades; testimonis que viuen allò que comuniquen i, comunicant-ho, aprenen a viure-ho.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
