Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s?ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jeremies 38,1-28
Xefatià, fill de Matan, Guedaliahu, fill de Paixhur, Jucal, fill de Xelemià, i Paixhur, fill de Malquià, van sentir les paraules que Jeremies anava dient a tothom:
--Això diu el Senyor: El qui es quedi a la ciutat morirà per l'espasa, la fam o la pesta. Però el qui en surti i es rendeixi als caldeus no morirà: tindrà la pròpia vida com a premi. Això diu el Senyor: Aquesta ciutat caurà en mans de l'exèrcit del rei de Babilònia i serà ocupada.
Llavors aquells prohoms van dir al rei:
--Que aquest home sigui condemnat a mort! Parlant d'aquesta manera, no fa més que desmoralitzar els pocs defensors que encara queden a la ciutat i la resta del poble. Aquest home no busca el bé del poble, sinó la seva perdició.
El rei Sedecies va respondre:
--El deixo a les vostres mans, perquè ni tan sols el rei no pot res contra vosaltres.
Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L'hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
El cuixita Èbed-Mèlec, un eunuc que vivia al palau reial, va saber que havien baixat Jeremies a la cisterna. El rei s'estava assegut prop de la porta de Benjamí. Èbed-Mèlec va sortir del palau, anà a trobar el rei i li digué:
--Rei i senyor meu! Aquells homes no tenen cap dret a fer això contra el profeta Jeremies: l'han tirat a la cisterna, i allí dintre es morirà de fam, perquè ja no queda pa a la ciutat.
Aleshores el rei va donar aquesta ordre al cuixita Èbed-Mèlec:
--Pren amb tu trenta homes i treu el profeta Jeremies de la cisterna abans no mori.
Èbed-Mèlec va prendre amb ell aquells homes, va entrar al palau reial, anà sota la sala del vestuari, agafà trossos de roba i de draps i, per mitjà de cordes, els va fer arribar a Jeremies, dintre la cisterna. El cuixita Èbed-Mèlec va dir a Jeremies:
--Posa't aquests trossos de roba i de draps entre les aixelles i les cordes.
Jeremies així ho va fer. Estirant-lo amb les cordes, el van treure de la cisterna. I Jeremies va continuar estant-se al pati de la guàrdia.
El rei Sedecies va enviar més homes que conduïssin el profeta Jeremies a la tercera entrada del temple del Senyor. El rei li va dir:
--Vull fer-te una pregunta: no m'amaguis res!
Jeremies li contestà:
--Si et dic la veritat, em mataràs, i si et dono un consell, no el seguiràs.
Llavors el rei Sedecies va fer en secret aquest jurament a Jeremies:
--Per la vida del Senyor, que ha creat la nostra vida, et juro que no et faré morir ni et posaré en mans dels qui et volen matar.
Aleshores Jeremies va dir a Sedecies:
--Això diu el Senyor, Déu de l'univers, Déu d'Israel: Si surts i et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, salvaràs la vida i no calaran foc a aquesta ciutat; sobreviureu tu i la teva família. Però si no et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, aquesta ciutat caurà en poder dels caldeus: hi calaran foc, i tu no t'escaparàs de les seves mans.
El rei Sedecies va replicar:
--Tinc por dels jueus que s'han passat als caldeus: els caldeus em posaran a les seves mans perquè es burlin de mi.
Jeremies li digué:
--No ho faran. Escolta la veu del Senyor i fes cas del que jo t'anuncio: t'anirà bé i salvaràs la vida. Però si no et vols rendir, el Senyor m'ha revelat això: Totes les dones que han quedat al palau dels reis de Judà seran conduïdes als oficials del rei de Babilònia, i llavors elles et diran:
?"T'han instigat i dominat
els teus íntims amics.
T'has enfonsat dins el fang,
mentre que ells han girat cua."
?Les teves dones i els teus fills seran portats als caldeus, i tu tampoc no t'escaparàs: t'agafaran i et posaran en mans del rei de Babilònia, i aquesta ciutat serà incendiada.
Llavors Sedecies va dir a Jeremies:
--Que ningú no sàpiga de què hem parlat. T'hi va la vida! Si els prohoms senten a dir que he parlat amb tu i et demanen que els expliquis què has dit al rei i què t'ha contestat, i t'amenacen de mort en cas que els amaguis res, digues-los: "He presentat al rei la meva súplica perquè no em fes tornar a casa de Jehonatan, on hauria mort."
De fet, tots els prohoms anaren a fer preguntes a Jeremies, però ell els va respondre d'acord amb les instruccions del rei, i el van deixar tranquil, perquè ningú no havia sentit la conversa.
Jeremies, doncs, va quedar-se al pati de la guàrdia fins al dia que caigué Jerusalem.
Segueix allò que va succeir quan caigué Jerusalem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El profeta està en perill. Els caps polítics i militars de la ciutat de Jerusalem són més forts que el mateix rei, Sedecies, i són ells els qui dominen la situació. Ni tan sols el rei té poder sobre ells (v. 5). I no poden tolerar que Jeremies parli al poble sobre la rendició davant l?exèrcit caldeu, seguint el que el Senyor li ha comunicat. Per als caps només hi ha un criteri, el qual es basa en la lògica humana. Ni tan sols són capaços d?entendre el discurs de Jeremies que brolla de la voluntat de Déu, que és Senyor de la història. Moltes vegades també a nosaltres ens costa entendre que no són les nostres conviccions, les que han de guiar-nos, sinó la paraula de l?Evangeli. Jeremies és acusat de traïció perquè predica la submissió als caldeus. No és així. El profeta comunica al poble la necessitat de fer la pau amb els caldeus, i evitar així que la ciutat sigui destruïda i que els seus habitants siguin deportats a Babilònia. El discurs del profeta és anàleg al que Jesús exposa en la paràbola del rei que decideix enviar una ambaixada de pau, veient que amb el seu exèrcit no pot derrotar al rei que ve a lluitar contra ell amb un exèrcit dues vegades més fort que el seu (veure Lc 14,31-32). Sovint el designi de Déu i la prudència humana coincideixen. No tots però, són contraris a Jeremies. Èbed-Mèlec, l?etíop, un eunuc que servia al palau reial, es va adonar que el profeta havia estat baixat a una cisterna plena de fang i va anar al rei a demanar-li que el traguessin perquè, en cas contrari, moriria. Li va dir: ?Aquells homes no tenen cap dret a fer això contra el profeta Jeremies? (v. 9). I el rei, també ell d?amagat, decideix que treguin a Jeremies fora del pou i el salva. El bé sempre troba els seus defensors que arrisquen la seva vida ?o bé l?ofereixen? perquè els drets dels perseguits i dels pobres prevalguin i siguin preservats. Jesús, l?amic bo dels homes, va donar la seva vida perquè el perdó ompli la terra i siguin rescatats aquells que estan sotmesos al pecat (veure Mc 10,45).
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
