Pregària per l’Església

Comparteix-Ho

Memòria de Sant’Egidio, monjo de l’Orient vingut a Occident. Visqué a França i es convertí en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant’Egidio ha pres el nom de l’església que li està dedicada. Es recorda l’inici de la segona guerra mundial: pregària per la fi de totes les guerres. L’Església ortodoxa comença l’any litúrgic. Jornada mundial de pregària per la cura de la creació.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Corintis 3,18-23

Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi. Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd, tal com diu l'Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

«Tot és vostre», repeteix l’apòstol dues vegades en només dos versets. És una veritat que pot semblar exagerada o, dit d’una altra manera, abstracta als ulls d’aquells que s’afanyen per aconseguir una mica de glòria davant dels homes, tractant de guanyar-se-la o amb la seva capacitat o amb la seva astúcia. És un esforç en va construir per si mateixos, donat que el més desitjable ja està a les nostres mans perquè tot ho hem rebut de Déu. I la veritable saviesa és reconèixer aquest gran do que hem rebut: «Tot és vostre: Pau, Apol•ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre» Sí, tot és nostre. Se’ns ha donat gratuïtament el tresor sencer de la salvació. No és el resultat dels nostres esforços o dels èxits dels que puguem gloriar-nos. No ens enganyem a nosaltres mateixos. És una temptació que sovint es fa present en la ment i en el cor dels creients. Tots hem rebut de Déu: l’Evangeli de l’amor, els germans i germanes de l’Església i alhora el nostre futur i el del món. La veritable saviesa és acollir aquest misteri de Déu per al món sencer del qual, gràcies a ell, hem esdevingut partícips. És un misteri que cal acollir, custodiar i comunicar en qualsevol lloc del món sense cansar-se. Pot ser fàcil oblidar que els deixebles són servents i no amos, i fins i tot no ser conscients de la urgència de comunicar aquest misteri a tots els racons de la terra. És indispensable que fem nostra la visió del pla de Déu del que tots som servents, rebutjant qualsevol temptació de tancament i de mandra. L’apòstol, a manera de resum, escriu: «Vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.» És una declaració que soscava qualsevol replegament: l’Església d’avui és cridada a mirar la meta final, que és Déu mateix i a seguir Jesús perquè el món sencer, la història humana es dirigeix vers al Pare que està en el cel. El Senyor Jesús, el primogènit, ens va al davant perquè tots acollim el designi de salvació per al món sencer.