LA PREGÀRIA CADA DIA

I de Adviento

Primera Lectura

Isaïes 2,1-5

Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d'Amós.
En els darrers temps s'alçarà ferma
la muntanya del temple del Senyor
sobre els cims de les muntanyes,
dominarà per damunt dels turons.
Totes les nacions hi afluiran,
s'hi encaminaran tots els pobles dient:
"Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob.
Ell ens ensenyarà els seus camins,
i nosaltres seguirem les seves rutes."
Perquè de Sió en surt l'ensenyament,
de Jerusalem, la paraula del Senyor.
Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra
ni s'entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob, veniu,
caminem a la llum del Senyor.

Salm responsorial

Salm 121 (122)

Antífona

Augureu la pau a Jerusalem.

- Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor!»

- Ja han arribat els nostres peus
als teus portals, Jerusalem.

- Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!

- És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,

- a complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.

- Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David.

- Augureu la pau a Jerusalem:
«Que visquin segurs els qui t’estimen.

- Que hi hagi pau en els teus murs,
i quietud als teus merlets.»

- Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu.»

- Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat.

Segona Lectura

Romans 13,11-14

Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 24,37-44

"Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Con este primer Domingo de Adviento empieza el nuevo año litúrgico, que la Iglesia nos pide vivir como una peregrinación espiritual hacia el "monte de la Casa del Señor", del que habla Isaías. No es un camino sin meta. El profeta nos indica el destino: la Jerusalén del cielo. Y, en este año litúrgico, la Palabra de Dios guiará nuestros pasos, día tras día, hacia la ciudad santa. Hoy damos el primer paso, marcado por la espera del Señor: la de la Navidad, y, al mismo tiempo, la de su regreso al final de los tiempos. El tiempo de Adviento caracteriza estos días hacia la Navidad con una gracia especial: comprender mejor a Jesús como "aquel que viene", para habitar en medio de nosotros.
Es él quien viene y no nosotros los que vamos hacia él.
El Adviento es un tiempo oportuno para volver a escuchar la Palabra de Dios y orientar nuestra mirada hacia Jesús que viene para que renazca la vida y la esperanza de un nuevo futuro. Para que comprendamos la urgencia de nuestra decisión, Jesús usa el lenguaje típico de los últimos tiempos. En este momento de la historia, tan marcado por la guerra y los conflictos, todo tiempo de nuestra vida es único. En efecto, para cada uno de nosotros estos son los últimos tiempos, son días que no volverán. Jesús nos dice que no perdamos la ocasión. Él llega a compararse con un ladrón que llega de improviso: "Velad, pues, porque no sabéis qué día vendrá vuestro Señor". Con su singularidad, estas palabras nos llaman a estar vigilantes, es decir, a no estar distraídos, resignados, perezosos. Velar quiere decir rezar, quiere decir volver a escuchar el Evangelio en este tiempo de Adviento, estar atentos a los pobres y darnos cuenta de los signos de la presencia de Dios en el mundo. Comprenderemos mejor lo que está ocurriendo y sabremos distinguir los signos del paso del Señor. El Adviento es verdaderamente un tiempo oportuno para "levantarnos del sueño", para levantarnos del cómodo lecho de nuestras costumbres y "revestirnos del Señor Jesús", de sus sentimientos. Así es como debemos dirigirnos hacia la Navidad de Jesús. Él es el príncipe de la paz que viene a este mundo para hacernos partícipes de su sueño para el mundo. El sueño que el profeta ya había delineado: "acudirán pueblos numerosos. Dirán: Venid, subamos al monte del Señor" (Is 2,3).