LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

VI del tiempo ordinario Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 12 de febrer

VI del tiempo ordinario


Primera Lectura

Siràcida 15,15-20

Si vols, pots obeir els seus manaments
i mantenir-te fidel en el que li plau.
Ell t'ha posat al davant foc i aigua:
estén la mà cap on vulguis.
Davant els homes ha posat la vida i la mort,
i darà a cadascú allò que cadascú escollirà.
Perquè la saviesa del Senyor és immensa;
ell és molt poderós i ho veu tot.
Té els ulls posats en els qui el veneren
i no ignora res del que fan els homes.
No ha manat a ningú que fos un impiu,
no ha donat a ningú permís de pecar.

Salm responsorial

Salm 118 A (119 A)

Antífona

Feliç el qui segueix la Llei del Senyor.

- Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la Llei del Senyor.

- Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,

- no cometen mai cap mal,

segueixen els seus camins.

- Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.

- Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els teus decrets;

- mai no quedaré confós
si faig cas dels teus manaments.

- El meu cor et lloarà amb sinceritat
quan aprendrà que són justes les teves decisions.

- Vull guardar els teus decrets;
no m’abandonis, no em deixis sol.

- Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d’acord amb la teva paraula.

- T’he cercat amb tot el cor:
no deixis que m’aparti dels teus manaments.

- Guardo al fons del cor el que has promès,
per no pecar en contra teu.

- Sigues beneït, Senyor!
Fes que aprengui els teus decrets.

- Els meus llavis compten d’una a una
totes les teves decisions.

- Sóc més feliç guardant el teu pacte
que fruint de grans riqueses.

- Vull meditar els teus preceptes
i fer cas dels teus camins.

- Els teus decrets són la meva delícia,
no oblidaré la teva paraula.

- Sigues bo amb el teu servent i viuré,
que vull guardar la teva paraula.

- Obre’m els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.

- Sóc un foraster en aquesta terra;
no m’amaguis els teus manaments.

- La meva ànima es consumeix en el desig
de saber a cada moment els teus designis.

- Tu amenaces aquests maleïts superbs
que es desvien dels teus manaments.

- Allunya de mi les burles i els menyspreus,
perquè jo guardo el teu pacte.

- Ni que els governants deliberin contra mi,
el teu servent meditarà els teus decrets.

- El teu pacte és la meva delícia,
ell em fa de conseller.

- Estic prostrat a la pols;
dóna’m la vida, com havies promès.

- T’he exposat els meus camins i m’has respost;
fes que aprengui els teus decrets.

- Fes-me entendre el camí dels preceptes
i meditaré les teves meravelles.

- La meva ànima es consumeix de pena;
redreça’m, tal com vas prometre.

- Aparta’m del camí enganyós
i fes-me el do de la teva Llei.

- He escollit el camí veritable,
he acollit les teves decisions.

- Estic enamorat del teu pacte;
Senyor, fes que no quedi confós.

- Correré pel camí dels manaments,
perquè m’has eixamplat el cor.

- Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.

- Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.

- Guia’m per la senda dels manaments,
que jo me l’estimo de debò.

- Inclina el meu cor al teu pacte,
fes que no em deixi subornar.

- Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarà la vida.

- Compleix amb mi la teva promesa,
i el teu servent et serà fidel.

- Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les teves decisions.

- Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dóna’m la vida.

- Que m’arribi el teu amor, Senyor;
salva’m, com havies promès.

- Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»

- No em treguis dels llavis la paraula veritable:
confio en el teu judici.

- Vull guardar sempre la teva Llei,
per segles i més segles.

- Caminaré amb el cor ample:
jo medito els teus preceptes.

- Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d’avergonyir-me’n.

- Els teus manaments fan les meves delícies,
me’ls estimo de debò.

- Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo,
medito els teus decrets.

Segona Lectura

1a Corintis 2,6-10

De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen. A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,17-37

"No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
"En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
"Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
"Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
"Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
"Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
"Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. En veritat t'ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
"Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
"Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
"També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
"Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
"També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
"Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Jesús habla de una justicia distinta que va unida directamente a la forma de actuar de Dios, que no se comporta como una fría calculadora que hace el balance entre el debe y el haber, las culpas y los méritos. Dios actúa con un corazón grande y misericordioso que va más allá de todo límite, incluso el de la ley. El problema no reside en la relación entre precepto y observancia, sino entre amor e indiferencia, entre pasión y frialdad. En realidad, no está en juego la mera observancia de las leyes, obviamente necesaria, sino la edificación de una vida común cuya ley fundamental es el amor recíproco.
De aquí la primera antítesis: "Habéis oído que se dijo a los antepasados: No matarás; y aquel que mate será reo ante el tribunal. Pues yo os digo: Todo aquel que se encolerice contra su hermano, será reo ante el tribunal". Lo que está en juego son las relaciones los hombres. Los lazos de amor entre los hombres son hasta tal punto importantes que deciden el destino definitivo: el amor mutuo es el cumplimiento de la Ley. Debemos pasar del precepto en negativo a la afirmación del primado del amor. No es una cuestión de no hacer el mal, sino sobre todo de hacer el bien. El amor es la justicia que se le pide a los discípulos del Evangelio.
No es solo una práctica moral, es la sustancia de la vida e incluso del culto a Dios. Hasta el punto de que Jesús llega a decir: "Si, pues, al presentar tu ofrenda en el altar te acuerdas entonces de que tu hermano tiene algo contra ti, deja tu ofrenda allí, delante del altar, y vete primero a reconciliarte con tu hermano". La "misericordia" vale más que el "sacrificio"; el culto, entendido como relación con Dios, no puede prescindir de una relación humanamente seria y amistosa entre los hombres. En este contexto debe entenderse también la siguiente afirmación: "Habéis oído que se dijo: No cometerás adulterio. Pues yo os digo: Todo el que mira a una mujer deseándola, ya cometió adulterio con ella en su corazón".
Llega después la cuestión del juramento: "Habéis oído también que se dijo a los antepasados: No perjurarás... Pues yo os digo que no juréis en modo alguno". La propuesta evangélica excluye cualquier forma de juramento en su doble modalidad, religiosa y social. El juramento se concibe como un abuso de la autoridad de Dios, que es llamado a cubrir la falta de veracidad de las palabras y los compromisos humanos. Jesús dice: "Sea vuestro lenguaje: "Sí, sí" "no, no": que lo que pasa de aquí viene del Maligno". Jesús cree verdaderamente en la palabra de los hombres, y confía a cada uno la palabra del Evangelio en toda su novedad y su fuerza. El apóstol Pablo afirma que se trata de una "sabiduría que no es de este mundo", y añade: "Lo que ni el ojo vio, ni el oído oyó, ni al corazón del hombre llegó, lo que Dios preparó para los que lo aman. Porque a nosotros nos lo reveló Dios por medio del Espíritu" (1 Co 2, 9). A los creyentes se les hace entrega de una nueva "ley", hecha no de normas o disposiciones jurídicas sino de un corazón nuevo, de un espíritu nuevo.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.