En la Basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz.
Fiesta de san José, esposo de María, que en la humildad "tomó consigo al niño".
Llegir més
En la Basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz.
Fiesta de san José, esposo de María, que en la humildad "tomó consigo al niño".
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Mateu 1,16.18-21
i Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l'anomenat Messies.
Jesús, el Messies, va ser engendrat d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Hoy se celebra la fiesta de José, el esposo de María. Es una figura silenciosa e importante del comienzo del Evangelio. Su historia está guiada por sueños, y su grandeza está en hacer suyo el sueño de Dios sobre el futuro de nuestra humanidad. La Palabra de Dios interpreta los sueños de los hombres, y el de José, como el de tantos hombres y mujeres, es el de tener una familia, no quedarse solo. Es también el sueño de muchas familias que escapan de la guerra buscando un futuro de paz. ¡Cuántos sueños parecen irrealizables porque siempre hay una ley que parece decir que no es posible! Así fue también para José, hombre justo pero que pensaba repudiar a María en secreto porque la ley condenaba a las mujeres que se quedaban embarazadas antes del matrimonio. Una ley fría que no sabe interpretar los sueños de los hombres. Por eso Dios manda a su ángel para que José vuelva a soñar: "José, hijo de David, no temas tomar contigo a María tu mujer porque lo engendrado en ella es del Espíritu Santo. Dará a luz un hijo, y le pondrás por nombre Jesús, porque él salvará a su pueblo de sus pecados". De ese modo José toma consigo a María y a su hijo. Es una bonita expresión la de "tomar consigo". "No estás solo, yo te tomo conmigo". El amor verdadero es el que se comparte con los demás: José hace espacio en su corazón para María y el niño que está por llegar. "No temas", le había dicho el ángel. Nosotros a menudo tenemos miedo de asumir nuestras responsabilidades, de cuidar a los demás. El Evangelio libera del miedo y ayuda a hacer nuestro el sueño de Dios para el mundo. Y por amor todos podemos cambiar. Que así sea también para nosotros: tomemos con nosotros al Señor que nace como un niño, para que cambie nuestro corazón, lo ensanche, lo haga más acogedor y disponible para que aprendamos a amar como él nos ha amado.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
