LA PREGÀRIA CADA DIA

Fiesta del Cuerpo y la Sangre de Cristo
Fiesta del apóstol Bernabé, compañero de Pablo en Antioquía y en el primer viaje apostólico.

Primera Lectura

Deuteronomi 8,2-3.14-16

Recorda't de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T'ha afligit i t'ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T'ha afligit fent-te passar fam, però després t'ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu, que t'ha fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau. Ell t'ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d'escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d'aigua de la roca dura; en aquest mateix desert, ell t'ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.

Salm responsorial

Salm 147 (147 12,20)

Antífona

Dóna bo de cantar al Senyor, el nostre Déu.

- Glorifica el Senyor, Jerusalem;
Sió, canta lloances al teu Déu,

- que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills;

- manté la pau en el teu territori
i et sacia amb la flor del blat.

- Envia ordres a la terra,
corre de pressa la seva paraula.

- Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada.

- Llança el seu glaç com molles de pa:
tanta fredor, qui la pot resistir?

- Envia la seva paraula, i tot es desglaça;
fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.

- Anuncia la seva paraula als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.

- No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

Segona Lectura

1a Corintis 10,16-17

La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 6,1-17

Després d'això, Jesús se'n va anar a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.
Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip:
-On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?
De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
Felip li va respondre:
-Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
-Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
Jesús digué:
-Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
-Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat.
Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:
-Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.
Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l'altra riba. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no s'havia reunit amb ells;

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Con la narración de la última cena que Pablo hace a los Corintios, la liturgia de este domingo nos repropone aquellas palabras tan fuertes y concretas: "Este es mi cuerpo", "Esta es mi sangre". Es realmente el misterio de la fe, el misterio de una continua y particularísima presencia. Jesús, en la eucaristía, no solo está presente realmente (que ya es algo grande), sino que está presente como cuerpo "partido" y como sangre "derramada". En ese sentido, la fiesta del Corpus Christi es la fiesta de un cuerpo que puede mostrar las heridas; la fiesta de un cuerpo de cuyo costado sale "sangre y agua" como indica el apóstol Juan. Eso es lo que dice Pablo: el Señor se hizo alimento para los hombres, para que todos nos transformáramos en un solo cuerpo, el de Cristo; para que tengamos los mismos sentimientos de Cristo. Cabe hacer una consideración más, una consideración referente al Evangelio de la multiplicación de los panes. Las procesiones del Corpus Christi pasan cada día por nuestras calles, aunque no se adorne su recorrido y no se tiren flores a su paso (más bien hay quienes esparcen indiferencia, cuando no insultos). Se trata de las procesiones de los pobres, los de nuestra ciudad, los que llegan de fuera y los muchísimos que están lejos de nosotros. Todos ellos son el "cuerpo de Cristo", y siguen recorriendo las calles de nuestras ciudades y del mundo sin que nadie se ocupe de ellos. "Si queréis honrar el cuerpo de Cristo, no lo desdeñéis cuando está desnudo. No honréis al Cristo eucarístico con paramentos de seda, mientras fuera del templo descuidáis a este otro Cristo afligido por el frío y por la desnudez." Ambos son el cuerpo real de Cristo. Y Cristo no está dividido, si es que no lo dividimos nosotros.