Oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de las antiguas Iglesias de Oriente (siro-ortodoxa, copta, armenia, etíope, siro-malabar) y de la Iglesia asiria. Llegir més
Oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de las antiguas Iglesias de Oriente (siro-ortodoxa, copta, armenia, etíope, siro-malabar) y de la Iglesia asiria.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Marc 3,20-21
Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no podien ni menjar.
Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien:
-Ha perdut el seny!
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús vuelve a Cafarnaún, a la casa de Simón. Y de inmediato se reúne una gran muchedumbre alrededor suyo, hasta el punto de impedirle incluso comer. Y Jesús se conmueve, parece no darse paz para socorrer y consolar. Es una escena evangélica que escandaliza la pereza que muchas veces marca nuestra vida. ¡Cuántas veces nos dejamos llevar por nuestros ritmos personales, los que responden a nuestras exigencias, posponiendo completamente la consideración sobre si los demás necesitan ayuda! No debemos ser siempre y solo nosotros la medida de nuestros días y de nuestras preocupaciones. La concentración en nosotros significa traicionar la misión que Jesús nos ha confiado. Las multitudes de hoy, los pobres, los enfermos, los que están solos, son los hombres y las mujeres que Jesús mismo ha confiado a nuestras manos. De ellos somos responsables en primera persona. "Está fuera de sí" dicen de él sus parientes. Jesús ha conocido directamente estas acusaciones. Desde la infancia, incluso de parte de María y José, cuando con apenas doce años se detuvo en el templo para discutir con los doctores. Y cuando sus padres, que lo buscaban preocupados, le regañaron por esta decisión a su juicio inoportuna, respondió: "¿No sabíais que yo debía estar en la casa de mi padre?". Sus parientes, que se habían reunido en Cafarnaún aquel día, llegan incluso a decir que está "fuera de sí", que está loco, y tratan de llevárselo para reconducirlo a la vida normal. Sin embargo, el Evangelio es como un fuego que quema y que mueve. Es la fuerza del amor que lleva siempre a "salir" de nosotros mismos, de nuestro pequeño horizonte, para acoger el de Dios.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
