LA PREGÀRIA CADA DIA

En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz.
Oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de las Iglesias y las comunidades eclesiales protestantes (luteranas, reformadas, metodistas, baptistas, pentecostales y evangélicas).

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 3,22-30

Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:
-Està posseït per Beelzebul.
I encara:
-Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:
-Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Tampoc ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
"En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Este pasaje evangélico está precedido por dos versículos que expresan el juicio negativo que los familiares de Jesús tenían de él. Para los parientes Jesús ha perdido el juicio, para los escribas está poseído por el demonio. Esta última acusación es, obviamente, mucho más grave que la primera porque pone a Jesús de parte del enemigo de Dios. Pero lo que no comprenden ni los familiares ni los escribas es por qué tanta gente acudía a Jesús. Es precisamente esto lo que fastidia a los escribas, a los fariseos, y al final a sus propios familiares. El bien siempre crea también envidias, rompe equilibrios ilícitos o simplemente interroga, inquieta, pide una toma de postura. Y los fariseos de turno, o incluso los familiares, no soportan que Jesús, que el Evangelio, rompa los equilibrios establecidos, no aceptan que la vida escape de su control. Por eso tratan de todas formas de desacreditarlo delante de la gente. Jesús, sin embargo, rebate a los escribas con el ejemplo de la casa dividida en sí misma. E invita a no confiar en las propias fuerzas y a no estar seguros de nosotros mismos, porque se corre el riesgo de subestimar la fuerza del mal y sucumbir ante él. Solo Jesús es capaz de atar al hombre fuerte (el mal) y, por tanto, de no dejarse burlar por él. Los pobres, los enfermos, los pecadores, se habían dado cuenta de ello y por eso lo buscaban, confiando en su compasión y en su fuerza. Es una gran lección también para nosotros, que muchas veces estamos tentados por la autosuficiencia y somos incapaces de invocar la ayuda de Dios.