ACTES

Salvar, acollir, integrar. Celebrem el Dia mundial del migrant i del refugiat 2023

El 24 de setembre és un dia especialment important per a l'Església catòlica: és el 109 Dia mundial del migrant i del refugiat. És una tradició que té els seus orígens al llunyà 1914 i que avui, més que mai, és una crida a obrir-nos de manera solidària i concreta a les persones que es veuen obligades a marxar de la seva terra. Aquest dia pensem en totes les persones migrants que sovint viuen en situacions d'extrema vulnerabilitat i que han d'afrontar viatges tortuosos i incerts per buscar un futur millor. No és només un moment de recolliment espiritual, sinó també de sensibilització: és una invitació a mirar més enllà dels prejudicis i de veure en el rostre del migrant i del refugiat un germà, una germana, que cal acollir i ajudar. Enguany el títol de l'edició 109 és "Lliures de triar si migrar o quedar-se". Llegeix el missatge sencer del papa Francesc

El Papa subratlla que emigrar no sol ser una decisió lliure sinó una necessitat imposada per circumstàncies adverses. Fa una crida a fer un esforç col·lectiu per eliminar les causes de les migracions forçades, com ara la cursa d'armaments o l'explotació dels recursos. A més, destaca la importància d'acollir els migrants amb dignitat i respectes, de veure'ls com "companys de viatge especials".

Sant'Egidio fa anys que acompanya els migrant si els refugiats. En un món ple de murs i barreres, tant físiques com metafòriques, la comunitat vol construir una casa acollidora i un lloc de trobada, on la humanitat sigui la moneda de canvi més valuosa.

Un dels racons més bonics d'aquesta "casa comuna" segurament és l'Escola de llengua i cultura. Aquí els migrants i els refugiats no només aprenen la llengua del país que els acull, sinó que entren en contacte amb la seva cultura, les seves tradicions i els seus valors. Aprendre la llengua esdevé així un itinerari d'integració, una clau que obre no només les portes d'un mercat de treball sinó també les del cor i l'ànima d'una comunitat.

Però el treball de la Comunitat de Sant’Egidio és molt més que formació lingüística. Un exemple tangible és el projecte dels corredors humanitaris. Aquesta iniciativa és una resposta concreta i innovadora a les tragèdies que sovint comporten els viatges de l'esperança. A través dels corredors humanitaris, Sant'Egidio proporciona una arribada segura i legal als refugiats, i els evita travessies mortals i injustícies de traficants sense escrúpols. No és només un acte de solidaritat, sinó una inversió a llarg termini en la construcció d'un món més just i inclusiu.

En el marc dels corredors humanitaris i de l'escola de llengua i cultura, cada migrant o refugiat té el seu reconeixement i el seu valor com a persona única. La Comunitat de Sant’Egidio mostra així la seva veritable vocació: no ser només un lloc de pas, sinó una casa on cada migrant pugui finalment dir: "He arribat. Soc a casa". Cada rostre, cada nom és una invitació a mirar més enllà de les aparences, a descobrir la profunditat d'un cor humà i a reconèixer en aquest rostre humà el rostre de Déu. Així, la Comunitat de Sant’Egidio segueix teixint, fil a fil, el gran tapís de la fraternitat humana que il·lumina el món amb la llum de la solidaritat i de l'amor.

Intervenció de Daniela Pompei a la taula rodona "Persones migrants: de la crisi humanitària a les polítiques d'integració"