LA PREGÀRIA CADA DIA

Festa de la Trinitat
Record de sant Agustí de Canterbury (ca. 605.), bisbe, pare de l'Església anglesa.
Les Esglésies ortodoxes celebren la Pentecosta.

Primera Lectura

Deuteronomi 4,32-34.39-40

»Investiga el passat, les èpoques que t'han precedit, d'ençà que Déu va crear la humanitat sobre la terra. Demana d'un cap a l'altre del món, a veure si mai ha succeït un fet tan gran, si s'ha sentit mai res de semblant. ¿Hi ha cap poble que hagi sentit la veu de Déu que li parlava des del mig del foc, com tu l'has sentida, i hagi continuat amb vida? ¿O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d'un altre per fer-se'l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. Reconeix, doncs, avui, que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono, perquè tu i els teus descendents sigueu feliços, i tingueu llarga vida en el país que el Senyor, el vostre Déu, us dóna per sempre.

Salm responsorial

Salm 32 (33)

Antífona

Lloeu el Senyor pel seu amor.

- Justos, aclameu el Senyor;
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.

- Celebreu el Senyor amb la lira,
canteu-li amb l’arpa de deu cordes;

- dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l’aclamació.

- Perquè la paraula del Senyor és certa,
es manté fidel en tot el que fa.

- Estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

- Amb la paraula el Senyor ha fet el cel,
amb l’alè de la boca ha creat l’estelada.

- Com dins un orde, recull l’aigua dels mars,
reté els oceans en el seu llit.

- Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del món.

- A una paraula seva, tot començà;
a una ordre d’ell, tot existí.

- El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;

- però els plans del Senyor persisteixen,
manté per sempre els propòsits del seu cor.

- Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
el poble que ell s’ha escollit per heretat.

- El Senyor guaita des del cel,
observa un per un tots els homes.

- Des del lloc on resideix
es fixa en els qui poblen la terra;

- ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions.

- No és un gran exèrcit el que salva els reis,
ni tenir molta força allibera el valent;

- els cavalls no valen res per a guanyar una victòria,
la seva envestida no salva ningú.

- Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;

- ell rescata de la mort la seva vida
i els retorna en temps de fam.

- La nostra ànima es deleix pel Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.

- És l’alegria del nostre cor,
i el seu sant nom ens dóna confiança.

- Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en tu.

Segona Lectura

Romans 8,14-17

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 28,16-20

Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir:
--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La litúrgia de l'Església, en aquest primer diumenge després de Pentecosta, celebra la festa de la Santíssima Trinitat. I no és casual posar en relació l'Església, que fa els seus primera passos el dia de Pentecosta, amb el misteri de la Trinitat. Els deixebles, després d'haver rebut l'Esperit Sant, surten dels murs estrets i tancats de la casa on es trobaven «per por», i comencen a comunicar l'Evangeli i a batejar els primers convertits a la fe. D'aquesta manera obeïen a tot el que Jesús els havia ordenat de fer abans de deixar-los: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant» (Mt 28,19). Doncs bé, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, que avui contemplem en la Trinitat, són l'arrel, la font, el sosteniment de l'Església nascuda el dia de la Pentecosta, signe de la unitat de tot el gènere humà. L'Església ve de dalt, del cel, de Déu. I, encara més concretament, d'un Déu que és «comunió» de tres persones. Aquestes tres persones ?i això només és un balbuceig per part nostra? s'estimen entre elles fins al punt de ser una sola cosa. D'aquesta comunió d'amor neix l'Església i vers aquesta comunió camina, arrossegant tota la creació. La Trinitat és origen i final de l'Església. Com és origen i final de la mateixa creació.
Per tant el qui escolta l'Evangeli amb el cor és acollit en el misteri de la Trinitat, en la comunió amb Déu. Nosaltres vivim en el Pare, en el Fill i en l'Esperit Sant. I és un gran i inestimable do. Però també és una responsabilitat. L'Església que neix a Pentecosta no és neutra. Té en la seva mateixa constitució una vocació: el servei de la unitat i de la comunió. Mentre el món en el qual vivim sembla encantat pels egoismes individuals, de grups, de categories, de nacions que no saben (sovint no volen) aixecar la mirada més enllà dels propis interessos, l'Església de la Pentecosta, nascuda de la Trinitat, té el deure de recrear la carn esquinçada del món, de teixir de nou la comunió ferida, i sovint trencada, entre els pobles. L'Esperit vessat en la comunitat creient dóna una nova energia, com escriu Pau a la Carta als Romans: «Vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills» (Rm 8,15). I Jesús, abans d'enviar els apòstols, els diu: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).
La força que el Senyor dóna als seus fills guareix la carn de la humanitat ferida per la injustícia, per la cobdícia, per l'explotació, per la guerra, i constitueix l'energia per aixecar-se i encaminar-se vers la comunió. L'Església nascuda de la comunió i a ella destinada, es troba compromesa en la història viva del nostre temps com a llevat d'amor. És un compromís important i urgent que fa realment mesquines (i culpables) les discussions i les incomprensions internes. Qui rebutja l'energia de comunió esdevé còmplice de les obres del «príncep del mal», que és esperit de divisió. La festa de la Trinitat és una invitació urgent a unir-se al dinamisme de Déu i a viure la seva mateixa vida. El Senyor realitza la salvació ?com diu el Vaticà II? reunint els homes i les dones al seu voltant en una família gran i sense límits. La salvació és comunió amb Déu i entre els homes.