Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 6,30-35
Li replicaren:
-I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
Llavors Jesús els respongué:
-En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
Ells li demanen:
-Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest.
Jesús els diu:
-Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
"¿Qué hemos de hacer para obrar las obras de Dios?", pregunta la muchedumbre. Jesús había reprendido a la multitud por buscar solo su propia satisfacción. A su pregunta, respondió indicando una sola cosa necesaria: creer en el enviado de Dios. La muchedumbre, sin embargo, insistía. Tal vez querían que Jesús resolviera el problema del alimento no solo para las cinco mil personas que se habían beneficiado del milagro, sino para todo el pueblo de Israel, como había sucedido en la época del maná. Ante su insistencia, Jesús respondió que no era Moisés quien había dado el pan del cielo, sino "es mi Padre el que os da el verdadero pan del cielo; porque el pan de Dios es el que baja del cielo y da la vida al mundo". Pero la dureza de corazón y de pensamiento de los oyentes no les permitía captar en profundidad las palabras de Jesús. Seguían interpretándolas desde sí mismos, desde sus propias necesidades. Nos pasa también a nosotros cuando no entramos en la profundidad de las palabras evangélicas porque las escuchamos partiendo de nosotros mismos y no de lo que realmente nos quieren decir. Lo que hace falta es una lectura espiritual de la Biblia, una lectura hecha en la oración y en la disponibilidad del corazón. Sin la oración corremos el riesgo de tenernos solo a nosotros mismos delante y no al Señor que nos habla. Sin la comunidad de hermanos, nuestro yo nos excluye de ese amplio diálogo para el que fue escrita la Biblia. Llegados a este punto, la petición de la multitud se hizo correcta: "Señor, danos siempre este pan". Jesús no eludió su petición y, con mayor claridad aún, les dijo: "Yo soy el pan de vida. El que venga a mí, no tendrá hambre, y el que crea en mí, no tendrá nunca sed".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
