LA PREGÀRIA CADA DIA

Oración por los enfermos
Paraula de déu cada dia

Oración por los enfermos

En la Basílica de Santa María de Trastevere de Roma se reza por los enfermos. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Oración por los enfermos
Lunes 3 de octubre

En la Basílica de Santa María de Trastevere de Roma se reza por los enfermos.


Lectura de la Palabra de Dios

Aleluya, aleluya, aleluya.

Este es el Evangelio de los pobres,
la liberación de los prisioneros,
la vista de los ciegos,
la libertad de los oprimidos.

Aleluya, aleluya, aleluya.

Gálatas 1,6-12

Me maravillo de que abandonando al que os llamó por la gracia de Cristo, os paséis tan pronto a otro evangelio - no que haya otro, sino que hay algunos que os perturban y quieren deformar el Evangelio de Cristo -. Pero aun cuando nosotros mismos o un ángel del cielo os anunciara un evangelio distinto del que os hemos anunciado, ¡sea anatema! Como lo tenemos dicho, también ahora lo repito: Si alguno os anuncia un evangelio distinto del que habéis recibido, ¡sea anatema! Porque ¿busco yo ahora el favor de los hombres o el de Dios? ¿O es que intento agradar a los hombres? Si todavía tratara de agradar a los hombres, ya no sería siervo de Cristo. Porque os hago saber, hermanos, que el Evangelio anunciado por mí, no es de orden humano, pues yo no lo recibí ni aprendí de hombre alguno, sino por revelación de Jesucristo.

 

Aleluya, aleluya, aleluya.

El Hijo del hombre,
ha venido a servir,
quien quiera ser grande
se haga siervo de todos.

Aleluya, aleluya, aleluya.

Pablo escribe a las "iglesias de Galacia" -la región central de la actual Turquía- y se presenta destacando especialmente su autoridad de apóstol. Les escribe porque le preocupa el error en el que han caído. Algunos malos maestros les han convencido de que pasen a un Evangelio distinto del que él les había predicado, a saber, que la Salvación viene solo por la fe en Jesús, único salvador. El apóstol está dispuesto a mantener la integridad del "Evangelio de Cristo". Él mismo -afirma el apóstol- es el primero en obedecer el Evangelio que ha recibido de Jesucristo. Es radicalmente falso lo que los malos maestros quieren hacer creer de él para desacreditarlo: que solo quiere "el favor de los hombres". El apóstol reivindica claramente querer únicamente "el favor de Dios", precisamente porque predica solo lo que ha recibido de Jesús. De no ser así -escribe el apóstol- "no sería siervo de Cristo". Para Pablo, el enviado de Cristo está llamado a servirle, es decir, a administrar la riqueza y la novedad de la fe en Cristo como único salvador. Quien no acepta la fe en realidad no acepta a Jesús como a su salvador. No es un problema simplemente de doctrina, sino de decidir confiar solo en Jesús que salva. Ser "siervo de Cristo" significa obedecerle y llevar a cabo la tarea que confía a cada discípulo. Para Pablo dicha tarea es, ante todo, "comunicar el Evangelio", como escribe siempre a los corintios: "Predicar el Evangelio no es para mí ningún motivo de gloria; es más bien un deber que me incumbe. ¡Ay de mí si no predico el Evangelio!" (1 Co 9,16)

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.