IV d'Advent
IV diumenge d'Advent
Llegir més
IV d?Advent
IV diumenge d'Advent
Primera Lectura
Isa?es 7,10-14
Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
-Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
Però Acaz va respondre:
-No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
Aleshores Isaïes digué:
-Escolteu-me, descendents de David: ?No en teniu prou d'acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres").
Salm responsorial
Salm 23 (24)
Antífona
Oh Senyor, ets el rei de la glòria.
? És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
? Ell li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.
? Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?
= El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, †
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d'enganyar.
? Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que el salva.
? Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.
= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!
= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.
= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!
= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor de l'univers,
ell és el rei de la glòria.
Segona Lectura
Romans 1,1-7
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.
Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, i, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a l'obediència de la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.
A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda?t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 1,18-24
Jesús, el Messies, va ser engendrat d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir "Déu amb nosaltres".
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda?t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
La litúrgia d'avui ens acompanya fins al llindar del Nadal, com si ens volgués protegir de les distraccions i preocupacions alienes a la trobada amb Jesús. L'Església vol que aquest Nadal sigui ple de sentit i de joia per a cadascú de nosaltres. Mentre ens acostem a la nit santa ens fa trobar Josep, un home com tants d'altres, un fuster d'un poblet de Galilea. Josep viu la seva petita vida de treballador i pensa en el seu futur. Pren per esposa una noia del seu poble, Maria, esperant tranquil?lament la realització del seu somni. Un dia, però, aquest somni és trastornat. Maria apareix misteriosament embarassada. Què havia passat? Es podia parlar (i acusar Maria) d'adulteri amb totes les conseqüències civils i penals que haurien caigut sobre aquella que apareixia als ulls de tots com una dona adúltera, refusada i marginada no només pels parents sinó per tots els habitants de Nazaret.
Josep, home just, decideix deixar-la secretament per no exposar-la a aquesta situació tan penosa. En qualsevol cas el seu somni s'havia fet a miques. No li restava altra cosa que reflexionar sobre la seva amarga experiència. Podem imaginar el seu drama i el recorregut del seu pensament. Però Déu no el deixa sol amb els seus pensaments. Precisament mentre es fa preguntes, disgustat i potser sense cap esperança pel seu futur, Josep torna a somiar. "Se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor", escriu l'evangelista. Aquesta vegada no era el somni petit, lligat a la petita vida de fuster que ell mateix havia programat. Es tractava d'un somni molt més gran: "Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble"
És l'Evangeli de Nadal. Podem dir que és el "somni" de Nadal: un infant salvarà el món sencer dels seus pecats; un nen alliberarà el món de totes els esclavatges. Josep, un fuster senzill d'un poble petit de la perifèria de l'imperi, es troba vivint en un horitzó immens, del tot nou: el de Nadal. Ja no viurà més el seu petit somni, sinó el somni gran del Senyor, el somni sense límits de l'Evangeli. Josep es desvetlla i fa tot el que l'àngel li havia indicat: pren amb ell Maria. Josep no es troba entre els protagonistes de l'Evangeli. Tanmateix participa de la grandesa i la joia d'aquella nit: pren amb ell Maria i l'infant. A cadascú de nosaltres se'ns demana de prendre amb si l'Evangeli i abandonar l'egocentrisme banal dels nostres petits somnis i aspiracions. Per Nadal s'han de tenir grans somnis. Amb Josep ens acostem a la nit santa per acollir el Senyor i caminar amb ell a bastament el camí dels homes.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
