Recuerdo de san Carlos Lwanga (+1886), que junto a doce compañeros sufrió el martirio en Uganda. Llegir més
Recuerdo de san Carlos Lwanga (+1886), que junto a doce compañeros sufrió el martirio en Uganda.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Siràcida 51,12-20
em vas salvar de la destrucció
i m'arrencares d'aquella mala hora.
Per això et donaré gràcies i et lloaré,
i beneiré el teu nom, Senyor.
Quan encara era jove, abans de viatjar pertot arreu,
ja cercava obertament la saviesa en la meva pregària.
Davant el santuari pregava per obtenir-la
i continuaré cercant-la fins a la fi.
Quan vaig veure que floria, com raïm que madura,
el meu cor se'n va alegrar.
Aleshores vaig emprendre el bon camí
i des de jove he seguit les seves passes.
En tenia prou de parar un moment l'orella per a rebre la saviesa,
i en ella vaig trobar una instrucció abundosa.
Gràcies a ella vaig ser capaç de progressar;
per això, a qui me l'ha donada, jo li dono glòria.
Vaig decidir de posar-la en pràctica,
vaig ser zelós del bé, i no me n'he d'avergonyir.
He lluitat per obtenir la saviesa,
he estat rigorós a practicar la Llei.
Sovint he pregat alçant les mans cap al cel
i m'ha sabut greu d'haver ignorat la saviesa.
Tot jo m'he orientat cap a ella,
i en la puresa l'he trobada.
Amb ella he adquirit seny des del principi;
per això no m'abandonarà.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El objetivo de la vida es buscar la sabiduría. Y escuchar la Escritura es la manera concreta de encontrarla. La Escritura, leída y aplicada a la vida, meditada y vivida, es la fuente de la que tomar el agua que manará para la vida eterna. No se puede vivir sin escuchar la Palabra de Dios. Así lo experimenta el hombre sabio, que conoce el peso y también las alegrías que llenan sus días. La sabiduría no es algo que se adquiere de una vez para siempre, sino que se alimenta de la fidelidad caminando con el Señor. El ejemplo de los discípulos de Emaús es clarificador: al inicio caminaban tristes y desorientados, pero cuando Jesús se les une y lo escuchan con atención mientras les explica el sentido de las Escrituras, poco a poco sienten que su corazón se va calentando en su interior. Y su camino se hace cada vez más sabio. Es necesario escuchar las Escrituras cada día. Hay que abrirlas y escucharlas cada día como si fueran el pan espiritual para el corazón y para la vida. Esta es la verdadera sabiduría: escuchar cada día la Palabra de Dios. En la conclusión del libro, el sabio Ben Sirá escribe: "En recompensa el Señor me dio una lengua, y con ella le alabaré" (v. 22). Alabar a Dios es una verdadera acción de gracias por el don que hemos recibido. Tras el viaje de la vida el sabio contempla lo que le ha ocurrido y se da cuenta de que la Palabra lo ha guiado desde el inicio de su camino.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
