LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

Festividad de la Santísima Trinidad
Las Iglesias ortodoxas celebran Pentecostés.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 4 de juny

Festividad de la Santísima Trinidad
Las Iglesias ortodoxas celebran Pentecostés.


Primera Lectura

Èxode 34,4-6.8-9

Moisès va tallar dues taules de pedra com les primeres. L'endemà es va llevar de bona hora i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat, portant a la mà les dues taules. El Senyor baixà enmig del núvol, s'aturà prop de Moisès i pronuncià el seu nom, que és "el Senyor". El Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar:
-El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor! Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra i digué:
-Senyor, ja que m'has concedit el teu favor, vine, si et plau, a acompanyar-nos. És cert que aquest poble va a la seva, però tu perdonaràs les nostres culpes i els nostres pecats i faràs de nosaltres la teva heretat.

Salm responsorial

Dal profeta Daniele 3, 52-56

Antifona

A te la lode e la gloria nei secoli!

Benedetto sei tu, Signore, Dio dei padri nostri

Benedetto sei tu nel tuo tempio santo glorioso

Benedetto sei tu nel trono del tuo regno

Benedetto sei tu che penetri con lo sguardo gli abissi
e siedi sui cherubini

Benedetto sei tu nel firmamento del cielo

Segona Lectura

2a Corintis 13,11-13

Finalment, germans, estigueu contents, enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant. Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 3,16-18

Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El tiempo litúrgico de después de Pentecostés empieza con la fiesta de la Santísima Trinidad, el misterio en torno al que gira la fe cristiana: Dios es uno en tres personas, Padre, Hijo y Espíritu Santo. Los cristianos de todo el mundo empiezan sus oraciones invocando al Padre, al Hijo y al Espíritu Santo. Cada tarde en la oración y en cada liturgia, nuestras primeras palabras son: "Bendito sea el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo". Es un signo de unidad y de comunión que nos une a todos, pequeños y grandes, en cualquier lugar del mundo. Y el credo hace de este misterio el centro de la fe de los cristianos. La fiesta de hoy parece sugerir que también la Iglesia que nació en Pentecostés dio sus primeros pasos en el nombre de la Trinidad. Todo viene de Dios, de su misterio de amor sin límites por el que el Padre envió a su propio Hijo para salvar a todos los pueblos: "Tanto amó Dios al mundo que entregó a su Hijo unigénito, para que todo el que crea en él no perezca, sino que tenga vida eterna" (Jn 3,16), le dice Jesús a Nicodemo. Y el autor de la carta a los Hebreos hace referencia a este amor siempre en salida de Dios: "Muchas veces y de muchas maneras habló Dios en el pasado a nuestros Padres por medio de los Profetas. En estos últimos tiempos nos ha hablado por medio del Hijo" (Hb 1,1-2).
Al mismo tiempo que nos invita a celebrar este amor sin límites de Dios, la fiesta de la Trinidad hace que contemplemos la Iglesia, la Comunidad, como el fruto del amor del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo.
El tiempo de después de Pentecostés es el tiempo para que la Iglesia lleve a cabo esta misión de llevar el Evangelio a todos los pueblos. La Comunidad de creyentes está llamada a cumplir cada día lo que ocurrió en aquella ocasión. Aquellas lenguas de fuego no desaparecieron con el ocaso del día de Pentecostés. Aquellas lenguas son el verdadero tesoro de sabiduría que el Señor dio a los discípulos. El Espíritu Santo reúne y congrega en la unidad a los creyentes, haciendo de ellos hijos de un pueblo, no esclavos de los señores de este mundo, como escribe el apóstol: "Vosotros no habéis recibido un espíritu de esclavos para recaer en el temor; antes bien, habéis recibido un espíritu de hijos adoptivos que nos hace exclamar: ¡Abbá, Padre!" (Rm 8,15).
En Pentecostés nace una Iglesia de pueblo que habla con claridad y con una nueva fuerza la lengua del amor por todos, la lengua de la paz entre todos los pueblos. Es el misterio de Pentecostés que vivimos juntos, como el sueño de Dios por el mundo. La fiesta de la Trinidad nos recuerda la urgencia de la tarea que el Señor confía a su Iglesia. Una tarea que hoy es más urgente que ayer. En este tiempo parece que el espíritu del mal impulsa con mayor eficacia a mucha gente a cultivar la violencia y el miedo, a estar preocupada pos sus intereses partidistas olvidando los intereses de los pobres. Y el mañana se presenta incierto, sobre todo para los más débiles. El Espíritu Santo nos impulsa a escuchar aún más la necesidad de salvación que tiene todo el mundo. Su fuerza recose la paz entre los pueblos, comunica el amor y devuelve la vida y la dignidad a los pobres y a los débiles.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.