En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz. Llegir més
En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 6,22-29
L'endemà, la gent encara era a l'altra banda del llac. Llavors s'adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n'havien anat tots sols. Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l'indret on havien menjat després que el Senyor digués l'acció de gràcies. Així, doncs, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar:
-Rabí, quan has arribat?
Jesús prengué la paraula i els digué:
-En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha marcat amb el seu segell.
Ells li preguntaren:
-Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?
Jesús els respongué:
-L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Después de la multiplicación de los panes, la multitud, que había quedado al otro lado del mar, se dirigió a Cafarnaún en busca de Jesús. Le encontraron "al otro lado del mar", señala el evangelista. Jesús, de hecho, no estaba donde le buscaban. La búsqueda del Señor siempre exige ir más allá de uno mismo, "al otro lado del mar" de las propias costumbres. Aquellas multitudes no habían comprendido el "signo", es decir, el significado espiritual del milagro que Jesús había realizado. En efecto, los milagros no son la manifestación del poder de Jesús, sino "signos" que indican el nuevo reino que vino a instaurar en la Tierra. Jesús, como el buen pastor que guía a su rebaño, explica a aquella multitud el significado del milagro que habían presenciado. Y les dice: "Obrad, no por el alimento perecedero, sino por el alimento que permanece para vida eterna, el que os dará el Hijo del hombre". El pan que viene del cielo es Jesús mismo, él es el reino, la justicia, el amor que el Padre ha dado a los hombres. Aceptar este don de todo corazón y hacer de él el alimento cotidiano es la "obra" que el creyente está llamado a realizar.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
