Amb motiu del Dia contra el tràfic de persones, publiquem un extracte del llibre “Néixer no és suficient. Infants invisibles, tràfic de menors i registre civil a l'Àfrica”, coordinat per Adriana Gulotta.
El llibre es presentarà el dilluns 14 de febrer a les 18 h a Roma, Sala Benedetto XIII, Via di San Gallicano 25a. L'esdeveniment es retransmetrà en directe per la web i les xarxes socials
El primer dels drets atorgats als infants, el més bàsic però sovint també el més ignorat, és el dret a un nom, és a dir, a una identitat legalment reconeguda. Però més d'un terç dels 125 milions de nens que neixen cada any no són registrats en néixer. Aproximadament el 70 per cent de la població mundial viu en països amb sistemes de registre civil incomplets o insuficients. Entre els 166 milions de nens menors de cinc anys no registrats, 94 milions viuen a l'Àfrica subsahariana i 65 milions al sud i a l'est d'Àsia. Àfrica i Àsia, de fet, són els continents on el problema és més greu.
Els nens creixen però mai es converteixen en ciutadans, perquè l'Estat no els reconeix: no formen part de la població del seu país, no poden matricular-se a l'escola ni utilitzar els serveis sanitaris, són més vulnerables a l'explotació i l'abús. Si els infants desapareixen, els pares no tenen manera de demostrar la seva pàtria potestat perquè no tenen res per demostrar-ho. El tràfic de menors, tan rendible i florent, s'alimenta de nens indocumentats la identitat dels quals es pot canviar fàcilment.
En molts països, es pot constatar que no es tracta d'un problema secundari o marginal, que potser afecta un nombre reduït de menors, sinó d'una hipoteca real sobre el futur de molts joves i, de vegades, de pobles sencers. Al món, 1.000 milions de persones no tenen cap document d'identitat. La meitat d'aquests “invisibles” es troben a l'Àfrica subsahariana, tot i que en aquell continent hi viu el 15% de la població mundial.
No estar inscrit en el registre civil és una porta oberta al tràfic de nens
En un món com l'actual, en constant moviment, el desplaçament de poblacions ha agreujat encara més la situació, que confirma la necessitat que les persones siguin reconegudes com a ciutadans d'un país. Però el 40 per cent de les persones dels països de rendes baixes no tenen documents d'identitat, en comparació amb el 5 per cent de les persones en països de rendes altes. I sovint precisament aquells països on hi ha grans bosses de “no ciutadans” expedeixen documents que es consideren poc fiables. Com que poden ser falsejats o falsificats, no ofereixen garanties suficients per acreditar la identitat d'una persona. Per això s'utilitzen nous mètodes per identificar els migrants. L'ús d'empremtes dactilars, combinat amb el reconeixement d'iris i la captura de paràmetres biomètrics, es considera cada vegada més necessari per a la verificació de dades personals.
Les organitzacions criminals miren amb un interès creixent aquells que no tenen drets ni protecció per a les seves activitats de tràfic, i els menors migrants —sovint no acompanyats— són especialment vulnerables. És un problema de dimensions globals que afecta els sectors més pobres de la població, especialment al sud del món, però del qual encara es parla molt poc; només ho saben els que es dediquen a aquest camp.
Segueix llegint l'extracte a la web Internationale.it
