El papa Francesc al Kazakhstan, missatger de diàleg i unitat
 |
| El papa Francesc i Al Tayyb, el Gran Imam d'Al Azhar, se saluden a l'inici del Congrés de les Religions Mundials al Kazakhstan - Foto Vatican Media |
El motiu ha estat el VII Congrés de Religions Mundials i Tradicionals. El patriarca Kiril de Moscou no hi participa
El papa Francesc va al Kazakhstan, on viu una comunitat de 250.000 catòlics enmig de gairebé 19 milions d'habitants. La visita s'emmarca en la seva estratègia pastoral d'atenció a petites comunitats catòliques en situació de minoria. De fet, al país predominantment musulmà, els cristians són majoritàriament ortodoxos (25% de la població) i pertanyen a l'Església russa.
El motiu del viatge és també el 7è Congrés de Líders de Religions Mundials i Tradicionals, que se celebra cada tres anys. Els congressos van començar el 2003 amb el controvertit president Nursultan Nazarbaiev i són un esdeveniment promogut pel govern en el qual participen personalitats religioses de tot el món, com el Gran Imam Al Tayyb al capdavant d'Al Azhar, la universitat musulmana de més renom.
No obstant això, a la trobada d'enguany hi falta el patriarca de Moscou, Kiril, per evitar trobar-se amb Francesc, cosa que al Papa li hauria agradat, segons sembla, entre altres coses per la crisi que es va obrir entre les dues Esglésies després de la invasió russa d'Ucraïna.
El viatge demostra, una vegada més, que el diàleg interreligiós és un element bàsic de l'agenda de Francesc, que té èxits importants al seu haver, com la relació amb al Tayyb,a qui va rebre diverses vegades al Vaticà i a qui va visitar al Caire. Té especial importància el Document sobre la Fraternitat Humana per a la Pau Mundial i la Convivència Comuna, signat el 2019 a Abu Dhabi pel Papa i el Gran Imam. Francesc es referia a aquest text a l'encíclica Fratelli Tutti: amb al Tayyb “hem afirmat fermament”, va escriure, “que les religions mai inciten a la guerra i no sol·liciten sentiments d'odi, hostilitat, extremisme, ni conviden a la violència o al vessament de sang”.
En un moment en què la globalització està amenaçada per un clima de greu tensió internacional, els nacionalismes desafien el món religiós. El cristianisme ortodox, a causa de la crisi a Ucraïna, està trencat. No obstant això, les religions, amb la seva tensió universal i la seva diversitat, recorden el destí comú de les dones i els homes. El diàleg entre ells i l'aposta per la pau semblen ser la gran fita assolida entre el segle XXI i el segle XX.
Les religions juntes, sense confusió però de manera fraterna, expressen una globalització espiritual que contrasta amb la conflictiva fragmentació de la vida internacional. Aquest procés d'acostament va començar amb la trobada entre líders religiosos que Joan Pau II va convocar a Assís el 1986. Aquell esdeveniment, que va superar distàncies seculars, va posar els líders religiosos davant del desafiament de la pau en un món llavors marcat per la guerra freda. El papa Wojtyla va posar molt èmfasi en aquest punt d'inflexió: “en la història de la humanitat, hem fet evident per a tothom el vincle intrínsec entre una actitud genuïnament religiosa i el gran bé de la pau”. Durant més de 35 anys, aquest procés ha continuat, també gràcies a l'impuls del papa Bergoglio.
No obstant això, avui dia les comunitats religioses s'enfronten al desafiament del nacionalisme i de la guerra, que els exigeixen solidaritat i legitimitat. La presència del Papa a les reunions interreligioses és un estímul perquè no decaigui l'horitzó universalista i pacífic de les religions, per evitar que siguin absorbides per una lògica antagònica.
Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 18/9/2022
[Traducció de la redacció]
