FLORIBERT BWANA CHUI

MártiresCongoFloribert Bwana Chui

Comparteix-Ho

La de Floribert Bwana Chui (jove congolès treballador de les duanes de Goma) és la història d'un home assassinat per no cedir a la corrupció (1). Conèixer aquesta història ajuda a entendre les noves formes de martiri: es tracta d'un sacrifici silenciós i allunyat dels focus dels mitjans de comunicació, però que fa tremolar la vida social i política d'aquells països en què la corrupció s'ha convertit en la norma. Ho va corroborar també el papa Francesc en el seu viatge a l'Àfrica de 2015, quan una jove li va preguntar: "Es pot justificar la corrupció al·legant que tots són corruptes? Com podem ser cristians i lluitar contra el mal de la corrupció?".

En la seva resposta el Papa va puntualitzar: "La corrupció és una cosa que entra dins nostre. És com el sucre [...]. Cada vegada que acceptem un suborn destruïm el nostre cor i la nostra pàtria [...]. Com passa amb tot, cal començar: si no vols la corrupció, comença tu mateix, ara! Si no comences tu, tampoc no ho farà el teu veí!". Parlant als joves durant la vista va afegir: "Nois i noies, la corrupció no és un camí de vida, és un camí de mort!" (2).

Qui era Floribert? Francesco De Palma explica la vida de Floribert Bwana Chui bin Kositi a través de la tortuosa història del Congo contemporani. La seva història és una història curta i plena de fe, que es va encarnar en una terra humanament rica i paisatgísticament bonica,  però políticament complexa i turmentada. El Floribert neix el 13 de juny de 1981 a Goma, a l'est de la República Democràtica del Congo, a la frontera amb Rwanda, i creix en un temps que no coneix la pau, a causa de dos recents i sagnants guerres. És assassinat a Goma el 7 de juliol de 2007 per no deixar passar productes alimentaris en mal estat, nocius per a la salut de la gent. Mor amb només 26 anys. El llibre recull una antologia de testimonis que recorden Floribert com una persona magnànima, que no deixa de creure que pot canviar el món (el seu món) gràcies a la fe en Crist; estava convençut que 'ningú no és tan pobre que no pugui ajudar algú altre més pobre'. Poc a poc, el lector arriba a veure com creix en la vida fràgil del protagonista una força interior que amb els anys el duu a dedicar-se a les Escoles de la Pau, a l'orfenat de Baraza i al barri de Mabanga.

El Floribert creu en la força de la reconciliació, que afavoreix la trobada. Sense deixar de banda els estudis, que acaba l'estiu de 2006 quan es llicencia en Economia, ajuda els infants del carrer. Llavors comença a treballar a Kinshasa, a l'Office Congolais de Contrôle (OCC), l'agència estatal que s'ocupa de comprovar la qualitat de les mercaderies que transiten pel Congo. Poc després, el Floribert és traslladat a Goma, on viuen els seus pares, la seva promesa, els seus amics i molts infants del carrer que coneix. Allà augmenta la responsabilitat que té. Sobretot, per la seva consciència de creient: a través del treball sent que la vida i la salut de la gent depenen de les seves decisions. Com a controlador de qualitat alimentària, ha d'embargar i destruir les partides alimentàries que entren al Congo des de Rwanda pels passos fronterers de Goma sense els requisits higiènics comercials que preveu la llei. L'honestedat s'alimenta de la fe. El Floribert troba forces en la fe. A la seva Bíblia hi ha un passatge subratllat que l'interpel·la: "Als soldats que li pregunten 'I nosaltres, què hem de fer?', ell els repon: No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada'" (Lc 3,12-14). Per al Floribert és un imperatiu moral: no exigir res més del que està establert. N'està convençut no per la força, sinó per la fe. D'aquesta manera tot és tan senzill que sembla evident. És el retorn de l'honestedat. La silenciosa revolució dels honestos comença així. La vida del Floribert ensenya que si algú no comença a rebel·lar-se contra la corrupció, la història comuna no se salvarà. De fet, la set de diners és l'arrel de tota corrupció que duu a riure's de les lleis, a vendre's per diners, a assassinar qui és honest.

Entre finals de juny i principis de juliol de 2007 el Floribert li diu en confiança a un amic: "Rebem moltes pressions. Però no vull cedir. Si no destruís el que seria perjudicial per a la salut de tanta gent, si acceptés la corrupció, seria com trair tot el que he cregut, seria com si acceptés la meva, de destrucció. Jo mateix segueixo el meu camí, he paralitzat grans quantitats d'arròs en mal estat. No puc exposar la població a aquest perill". "Conjurava" les seves paraules amb el cant La résurrection pour l'Afrique de la Comunitat de Sant’Egidio, a la qual pertanyia. També els bisbes africans, el 2003, van expressar el seu desig que "els cristians siguin herois de la lluita incruenta de reconstrucció nacional". En particular, per als bisbes del Congo la reconstrucció nacional passa per la lluita contra la corrupció. És la lluita cristiana impulsada únicament amb les armes de la fe: l'amistat, la reconciliació, la veritat, la responsabilitat i la construcció del bé comú. El Floribert caminava en la fe pel camí traçat pel carisma de la Comunitat de Sant’Egidio. Se sentia atret per com la força del diàleg havia arribat a la pau a Moçambic, pel fet que "la Comunitat havia aconseguit reconciliar els que s'enfrontaven des de feia anys". Aquella experiència li donava força per parlar als joves de Kigali (Rwanda).

Al cor dels amics
El llibre narra el testimoni de Trésor, un dels seus germans, que explica que Floribert mai no va cedir als xantatges: "Volien passar partides d'aliments en mal estat, i que no es destruissin. Li havien ofert diners, ell els havia rebutjat, i el van amenaçar. El Floribert m'ho va dir. Però va insistir que  mai acceptaria diners a canvi de la vida de ningú, perquè si algú menjava aquells aliments en mal estat podia morir". A la germana Heanne-Cécile Nyamungu, el Floribert li va confiar que "havien intentat corrompre'l perquè no destruís uns aliments en mal estat. Li havien ofert primer 1000 dòlars, i després més, fins arribar a 3000. Però ell els havia rebutjat: com a cristià no podia acceptar posar en perill la vida de tanta gent. Li vaig dir que havia actuat correctament, que així no s'havia convertit en còmplice del mal. Llavors ell va afegir: 'Els diners desapareixeran aviat. En canvi, què hauria passat amb les persones que consumissin aquells productes?'. I va continuar: 'Visc en Crist o no? Visc per a Crist o no? Per això no puc acceptar-ho. És millor morir que no pas acceptar aquests diners'. Així va acabar. Havíem quedat d'acord per veure'ns el dissabte següent, per seguir parlant. Però aquell dissabte vaig estar enfeinada fins a les 15.00, i quan el vaig trucar al mòbil no contestava, ja l'havien segrestat". El 7 de juliol el Floribert va ser segrestat i assassinat. En sortir d'una botiga l'obliguen a pujar a un cotxe. Les operacions de recerca són infructuoses. Dos dies després, al migdia, un motociclista troba el seu cos sense vida. Tenia senyals de cops i de la tortura que havia patit durant les hores del captiveri.

Després de l'autòpsia, la germana Jeanne-Cécile, la seva amiga, metgessa, afirma: "L'havien torturat brutalment, li havien trencat les dents i el braç esquerre, i hi havia evidents marques d'una planxa als genitals i a les natges". Es pot morir per corrupció. Succeeix sempre que la força de corrompre, que significa "trencar en molts trossos", eclipsa el bé comú. Si d'una banda la corrupció sedueix i atrau, de l'altra, com recorda el papa Francesc, obliga els homes a embrutar-se el cor, impedeix que la consciència dugui a terme actes generosos amb els altres, arrabassa la llibertat d'escoltar la veu de Déu. Per això els homes corromputs, en comptes de distingir el bé del mal, es limiten a autojustificar el mal (3). Dir "no" a la corrupció, a l'Àfrica i a molts altres llocs del món, pot costar el sacrifici de la vida. Al llibre es presenten algunes pistes d'interpretació del misteri d'aquesta mort. No és gaire complicat entendre-la, tot i que encara no s'ha esclarit. Potser va pesar la negativa que el Floribert va donar a l'inspector de sanitat que va voler subornar-lo, potser es va tractar d'una revenja pels productes alimentaris en mal estat que ja havien estat destruïts o bé una decisió dels poders forts i corruptes per impedir que seguís destruint-ne més. En qualsevol cas, el Floribert va ser assassinat perquè, impulsat per la seva fe, va dir "no" a la corrupció. Deia: "Agafa l'Evangeli i llegeix-lo. Et consolarà, et donarà alegria".

En la seva introducció al llibre,
Andrea Riccardi destaca la força que deixa com herència la derrota dels homes de pau i de fe: "Aquesta història mereix atenció [...]. És una evidència molt trista que demostra la força de la corrupció i el clima de violència. Però alhora és la història de la 'força dèbil' d'un jove que creu. Mostra el camí de la resurrecció de l'Àfrica, que comença pels joves i els laics".

Però la història del Floribert no és una història circumscrita a la frontera entre el Congo i Rwanda: el seu silenciós sacrifici és una pregunta per a totes les fronteres del món, allà on la corrupció es pot derrotar amb l'honestedat, perquè –com deia el Floribert– "la salut de la gent val més que els diners".

La Civiltà Cattolica

Notes
1. Cfr R. De Palma, Il prezzo di due mani pulite. Un giovane contro la corruzione nella Repubblica democratica del Congo, Milano, Paoline, 2015.
2. Papa Francesc, "Discurs als joves", Estadi Kasarani, Nairobi (Kenya), 27 de novembre de 2015; cfr. vatican.va/ 27 de novembre de 2015.
3. Cfr J. M. Bergoglio, Guarire dalla corruzione, Bologna, Emi, 2013, 12.

Francesco Occhetta

 

FLORIBERT BWANA CHUI
FLORIBERT BWANA CHUI