Al pati de l'hospital psiquiàtric, la Gerta està asseguda al costat de la Xhulia. La Gerta, preciosa amb els seus més de vuitanta anys, té un rostre expressiu ple d'arrugues: “Després de la mort del meu germà”, murmura entre llàgrimes, “ja ningú ve a veure'm”. La Xhulia no ha tingut mai una llar: als divuit anys, sense haver trobat família, va sortir de l'orfenat. Quan sent les notes de la música italiana, somriu i es posa a ballar desenfrenadament.
La Gerta i la Xhulia són dos dels 320 homes i dones ingressats a l'hospital psiquiàtric “Sadik Dinci” d'Elbasan (Albània) que la Comunitat ha conegut en les últimes setmanes. Gràcies a la col·laboració del personal de l'hospital, han estat dies intensos amb tallers de pintura, festes i amistat: fins i tot les persones que no poden sortir de les sales van rebre uns dolços i una serenata amb la guitarra sota les finestres de barrots: “ju duam shumë” (“us estimem”) es podia llegir en una pancarta preparada per a l'ocasió.
El moment més intens va ser el de la pregària pels malalts juntament amb seixanta dels amics hospitalitzats, que van poder baixar al pati per recordar totes les persones afectades per malalties i per la fragilitat.
La Gerta encén la seva espelma i després agafa suaument de la mà la Camilla, una estudiant universitària genovesa: “Hem de pregar perquè és l'única manera de no perdre l'esperança”.
