.jpg){kind=small}
La pau no és un somni de febles i d’ingenus. La pau és l’elecció dels forts. Aquesta ha estat la convicció manifestada a Roma a través de la veu dels participants a la trobada interreligiosa de pregària per la pau, promoguda per la Comunitat de Sant'Egidio. Precisament el president Sergio Mattarella, en començar, ha expressat la seva preocupació per la situació internacional: «El desordre produeix desordre. Les guerres tenen un efecte dominó; multiplicador. Les guerres són contagioses». Aquesta realitat s’ha mostrat evident en moltes intervencions del conveni. La nostra pau, ja tan fràgil, corre més risc del que pensem.
En la conferència dedicada a la crisi de Cuba del 1962, s’ha destacat amb preocupació l’amenaça nuclear imminent. Hi ha, davant nostre, un espai enorme d’incertesa i d’atzar. Què passarà? Una jove ucraniana, escoltant aquest discurs, ha esclatat en llàgrimes: «Llavors Ucraïna serà la primera arrasada». Efectivament, quan parlem de pau, Ucraïna és la preocupació més gran. La pau no és una paraula que pertany a qui ha atacat. Demanem pau per Ucraïna. També per Síria, on es constata que les guerres del nostre temps globalitzat s’eternitzen. I el Iemen, el Nord del Moçambic, el Sahel, i altres regions. En el món globalitzat, les guerres comuniquen i arrosseguen al món no només al vertigen de la violència, sinó també al de la pobresa.
Un crit compartit per diferents humanistes laics. A l’obertura, el president Macron va reiterar la solidaritat activa de França amb Ucraïna després de l’ofensiva russa. Va parlar com a home d’Estat occidental i, al mateix temps, va revelar-se com una ànima inquieta a la recerca de la pau. Va dir: «La pau és impura, profundament, ontològicament, perquè accepta una sèrie d’inestabilitats i d’incomoditats, que tornen tanmateix possible aquesta coexistència entre jo i l’altre». No hauríem potser de recórrer més als camins de la pau amb la diplomàcia i el diàleg? Certament. Just ara, que podem caure en el risc de l’abisme del xoc atòmic. Justament ara que Ucraïna veu que una cinquena part dels seus habitants són pròfugs a Europa.
La crida final, signada pel papa Francesc i altres líders religiosos, diu així: «Amb ferma convicció diem: Prou de guerra! Aturem avui els conflictes. La guerra és una aventura sense retorn. Desactivem l’amenaça nuclear o, al final, perdrem tots!». És una advertència als responsables polítics: «Alliberem el món del malson nuclear. Obrim de seguida el diàleg sobre la no proliferació nuclear i pel desmantellament de les armes atòmiques». La crida ha estat lliurada, davant del Papa, per Edith Bruck, hebrea d’Hongria i escriptora italiana, supervivent de la Shoah, a un grup de joves, com a testimonis del "crit de la pau". Els joves han estat molt presents a la trobada de Roma, desmentint la imatge d’una generació sense interès i al marge de les grans preguntes: es demanen què serà d’aquest món i del seu futur.
Marco Impagliazzo, parlant davant del Colosseu, ha fet sentir la veu dels grans homes de pau del Nou-cents en aquest segle nostre, una mica aventurer i oblidadís de les lliçons de la guerra. Durant la crisi de Cuba, el papa Joan implorava els governants: «Escoltin el crit angoixant que, de tots els punts de la terra, des dels nens innocents als ancians, des de les persones, des de les comunitats, puja cap al cel: Pau! Pau!». Són paraules d’una actualitat impressionant. No podem fer el sord davant "l’angoixa" de milers d’innocents. La veu d’aquests humils es fa ressò la Paraula del Senyor. És la profecia de la pau. Per a nosaltres creients és la voluntat de Déu.
Ha dit el papa Francesc: «La invocació de la pau no pot ser suprimida: surt del cor de les mares, està escrita en els rostres dels pròfugs, en les famílies que fugen, en els ferits i en els moribunds. I aquest crit silenciós puja al Cel. No coneix fórmules màgiques per sortir dels conflictes, però té el dret sacrosant d’implorar pau en el nom dels sofriments que es pateixen, i mereix ser escoltat. Mereix que tots, partint dels governants, es dignin a escoltar amb serietat i respecte. El crit de la pau expressa el dolor i l’horror de la guerra, mare de totes les pobreses».
La trobada de Roma ha manifestat una forta esperança, feta de confiança en l’ajut de Déu, d’expectatives cap als responsables polítics, de convicció en la voluntat de pau dels pobles. Els hebreus han pregat sota l'arc de Tito, que conserva la imatge del saqueig del temple i de la destrucció de Jerusalem. Els cristians a l’amfiteatre del Colosseu, lloc de violència i de martiri. El mal no pot vèncer. El president de Sant'Egidio ha fet seves les paraules de Martin Luther King: «Encara crec que un dia la humanitat s’inclinarà davant dels altars de Déu i triomfarà sobre la guerra i el vessament de sang».
Text d'Andrea Riccardi a Avvenire
[Traducció de la redacció]
